Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista a Peter Eötvös, compositor

20/11/2004 |

 

"Les idees de Tony Kushner
són música per a mi"

El compositor hongarès estrena dimarts l'òpera 'Angels in America'

Després de 'Tres germanes' de Txékhov, i 'Le balcon' de Genet, Peter Eötvös adapta per a l'escena operística 'Angels in America', l'èpica obra de Tony Kushner. En conversa telefònica des de París, Eötvös explica el projecte.

"Els àngels han estat abandonats per Déu, estan sols i no poden escoltar la seva paraula"

X.C. Com va sorgir la idea de convertir en òpera 'Angels in America'?
P.E. Després de llegir molts textos, vaig triar l'obra de Kushner perquè vaig creure que era la més interessant per a un teatre com el Châtelet. Quan m'encarreguen una òpera nova, haig de ser conscient de les possibilitats de cada teatre i la tradició cultural de cada país. En aquest cas, es tractava d'un encàrrec d'un teatre que funciona amb el sistema de stagione, amb cantants convidats i sense orquestra fixa.

X.C. Què el va atraure del text de Kushner?
P.E. Les raons són musicals. A Angels in America hi ha tants personatges especials que la meva imaginació musical va respondre immediatament: hi ha homes, dones, fantasmes, al·lucinacions, àngels, personatges abstractes... Puc canviar el caràcter segons el personatge. A més, hi ha una combinació molt rica de relacions entre ells.
X.C. ¿Ha parlat amb Tony Kushner sobre l'obra?
P.E. Sí, va venir a París i vaig trobar que és un home ple de fantasia, totes les idees que ha plasmat en aquesta obra són música per a mi.

X.C. Les dues parts del text, 'Millenium Approaches' i 'Perestroika' duren unes set hores. L'adaptació deu haver estat difícil.
P.E. La meva dona, Mari Mezei, ha treballat durant més de dos anys en el llibret, i al final ha creat una esplèndida condensació de dues hores i mitja. La dramatúrgia de Kushner és molt ramificada, dispersa, molt difícil de seguir. Nosaltres ens hem concentrat només en una línia de personatges amb les seves interconexions.

X.C. Creu que encara té rellevància avui en dia una peça com 'Angels in America'?
P.E. La sida continua sent un tema vigent. A la darrera conferència internacional sobre el tema es va donar la xifra de 30 milions d'infectats. És un problema que crea una tensió permanent a la nostra època. I aquesta tensió també es mostra a l'obra: cada decisió dels personatges ha de ser molt clara, perquè potser és l'última paraula que tenen. Un dels personatges, Prior, decideix lluitar contra la mort, per això Kushner té la gran idea que els àngels se li apareguin i li demanin que sigui un profeta que els ajudi davant els grans problemes que té el món. Els àngels han estat abandonats per Déu, estan sols i no poden escoltar la seva paraula. Aquesta idea tan especial és la que dóna força a l'obra.

X.C. ¿I com es tradueixen tots aquests elements a la partitura?
P.E. Hi ha vuit cantants, alguns dels quals fan més d'un paper, tres dones i cinc homes. Per als rols femenins he triat cantants molt diferents, Barbara Hendricks, Julia Migenes i Roberta Alexander, que han fet òpera, musical, i tenen un feeling especial per al ritme, per al jazz. L'òpera està cantada en anglès i en la meva música he agafat el ritme característic de la llengua i elements musicals americans, però no és l'estil que coneixem, sinó un de nou que he inventat, amb una orquestració molt especial per a setze instrumentistes, incloent-hi quatre sintetitzadors per als que he creat 80 sons diferents.

X.C. Vostè mateix dirigirà l'estrena. Com influeix la seva condició d'intèrpret en la de compositor?
P.E. La meva experiència com a director m'ajuda en les meves decisions com a compositor. Quan trobo que alguna cosa és difícil, fins i tot per a mi, la canvio. La música ha de ser complexa, no complicada. A més, dono als cantants la possibilitat de fer d'actors, les línies vocals estan escrites en un 99 per cent sense doblament a l'orquestra, la qual cosa els dóna temps per ser precisos i alhora flexibles.

X.C. Amb tres òperes al seu catàleg, quin creu que és el futur del gènere al segle XXI?
P.E. Som molt afortunats perquè vivim en una època en que es componen moltes òperes, els teatres estan preparats per a elles i el públic és més obert. Per exemple, Tres germanes s'ha representat vuitanta cops en els darrers sis anys. La connexió entre públic i compositors actuals és més fàcil a l'òpera que en el repertori simfònic.

Xavier Cester
Avui