Cerca de notícies

Enquesta

Paavo Järvi: "Vull que la Simfònica de Cincinnati deixi de ser un secret"

10/11/2004 |

 

El músic estonià dirigeix avui al Palau de la Música obres de Beethoven, Nielsen i Sibelius.

"El més important no és el que fas, sinó com ho fas. La solució no és programar obres populars: el públic no és estúpid, com se sol creure"

Quatre anys després del seu debut al cicle Palau 100, el director estonià Paavo Järvi torna a Barcelona al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati.

La sessió s'emmarca dins la primera gira europea de l'orquestra des que Järvi en va assumir la titularitat, el 2001, succeint Jesús López Cobos. En aquest període de temps, el director ha aconseguit "una molt bona relació, molt bona química" amb els seus músics, tot i admetre que els canvis que vol introduir en la formació seran "graduals, no sobtats. El caràcter de l'orquestra està canviant de mica en mica cap a un esperit més intuitiu, no tocar com una màquina ben greixada, sinó amb una resposta més passional, amb un toc més humà". D'aquesta manera, Järvi vol que hi hagi "més aportació personal, més presa de riscos" per part dels seus músics.

Tot i ser, per antiguitat, la cinquena orquestra dels Estats Units (va ser fundada el 1895), la Simfònica de Cincinnati no té el renom d'altres formacions. "Per això és important per a nosaltres venir a Europa. Totes les grans orquestres als EUA tenen una gran ciutat al darrere (Nova York, San Francisco, Los Angeles), que ajuda a vendre-la. Nosaltres estem treballant per fer-nos un nom". La fórmula, com admet Järvi en conversa telefònica des de Madrid, és molt pragmàtica. "Tocar al més alt nivell, gravar discos i fer gires. Vull que l'orquestra deixi de ser un secret". Amb sis discos gravats en els tres anys de titularitat, Cincinnati i Järvi són l'excepció dins del desèrtic panorama discogràfic dels conjunts nord-americans: "El món ha d'escoltar el que fem", rebla.
El programa d'aquest vespre (21 h) al Palau de la Música inclou, a més del Concert per a piano núm. 4 de Beethoven, amb Hélène Grimaud, l'obertura Maskarade de Nielsen -"un dels compositors més importants del segle XX"-, i la Cinquena simfonia de Sibelius -"un gegant". El tradicional compromís de Järvi amb la música nòrdica continua, per tant, ben ferm. "A causa del domini del pensament germànic en la música, a vegades és fàcil deixar de banda la importantíssima aportació del nord d'Europa", a través d'uns compositors de gran "substància i originalitat" de qui els "directors superestrelles no en saben res".
Järvi admet que en el moment actual és difícil trobar finançament privat per a les orquestres nord-americanes "quan hi ha moltes altres opcions més òbvies per posar-hi diners", si bé a Cincinnati hi ha un recolzament molt lleial cap a la seva centúria. Més difícil és omplir la sala de concerts, "preciosa, una rèplica del Carnegie Hall", però "amb 3.500 localitats és massa gran. Normalment venem unes 2.000 entrades, que en qualsevol altre lloc seria un ple".

En tot cas, la clau per atreure el públic, segons Järvi, no és a la programació. "Això és màrqueting; el més important no és el que fas, sinó com ho fas. Si el públic confia en els intèrprets, si el que passa a l'escenari és excitant, vindrà. La solució no és programar obres populars, necessitem crear un públic que no tingui por de reptes intel·lectuals: el públic no és estúpid, com se sol creure".

Xavier Cester
Avui