ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Ute Lemper, perseguida per l'ombra de Kurt Weill

7/3/2003 |

 

ARTISTA Ute Lemper
LOCAL Palau de la Música
DATA 5 de març

En la seva nova visita a Barcelona, Ute Lemper va comptar amb la cinquantena de músics de la finlandesa Tampiola Sinfonietta, i va abordar un repertori que va unir les seves inevitables cites a Kurt Weill, préstecs de diverses firmes populars del segle XX i fins i tot tres composicions pròpies, presents en el recent But one day...
Unes novetats relatives i de resultats dispars: per sobre de tant vestuari cridaner, el que es va acabar imposant va ser la personalitat de Lemper; les seves sinuoses inflexions vocals i els seus escarafalls d'animal teatral.
Ella va marcar la pauta. La Tampiola Sinfonietta va omplir l'escenari de cordes i oboès, però va ser la impetuosa intèrpret alemanya qui en va sortir victoriosa. No va ser exactament un diàleg ni un equilibri de forces. Lemper va interpretar amb el seu desfermat fragor germànic, i l'orquestra simplement passava per allà, subratllant com a màxim l'encantament melòdic del temari de Jacques Brel i d'Astor Piazzolla.
En realitat, Lemper és una convincent intèrpret de Kurt Weill que, amb els anys, ha deixat una part de llast pirotècnic per ficar-se més en la pell dels personatges. Wie man sich bettet i Mackie Messer van funcionar, i Saga of Jenny va retratar amb esplendor el Weill de Broadway.
Davant altres autors, el resultat va ser més desigual: ardent en el Little water song, de Nick Cave, fet a mida per al seu penúltim disc (Punishing kiss), però massa rígida i marcial en un La vie en rose (Edith Piaf) necessitat de frescor. Va sortir millor el trencadís Padam padam.
Com a compositora, la debutant Lemper va demostrar ser una experta en cal.ligrafia, amb una misteriosa Lena i un I surrender d'un clima pròxim a Burt Bacharach. El cos a cos amb el temari de Weill o Piazzolla era impossible, però el seu cançoner va resultar insinuant, encara que només fos com a homenatge a les seves fonts d'inspiració.

Jordi Bianciotto
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet