Cerca de notícies

Enquesta

MTT torna al Palau

7/11/2004 |

 

Michael Tilson Thomas dirigeix l'Orquestra Simfònica de San Francisco amb obres de Copland, Xostakóvitx i Debussy.

Jo no em vaig fer músic per enregistrar discos, ni per fer concerts, sinó perquè viure l'experiència de la música és essencial per a mi"

A mb quatre anys ja tocava el piano; Stravinsky, Bernstein i Copland van ser alguns dels seus mentors; amb 24 anys es va endur el premi Koussevitzky, cosa que li va permetre assolir el lloc de director assistent de la Simfònica de Boston.

Des de fa deu anys és el titular de la Simfònica de San Francisco (SFS); abans ho havia estat de la Simfònica de Londres... És Michael Tilson Thomas, més conegut com MTT (Los Angeles, 1944), un visionari director, compositor i pianista nord-americà que demà torna al cicle Palau 100, al capdavant de l'orquestra californiana.

Més a prop de la figura de pensador que no pas de les extravagàncies i els capricis de certes figures del panorama de la música clàssica, MTT aterra al Palau de la Música de la mà de la varietat que sempre l'ha acompanyat. Aferrat a les propostes renovadores, no renuncia a les visites als grans compositors. "Hem d'aconseguir noves lectures per a les obres antigues. És el nostre repte", assegura, alhora que té clara l'aposta per "una actitud entusiasta" i "un bon repertori". Una travessa que ha encertat de ple, tenint en compte l'augment i el compromís del públic que assisteix als concerts de la SFS, que, no cal oblidar, s'edita els seus propis discos.

En el programa hi ha les Variacions per a orquestra, de Copland; la Simfonia núm. 9, de Xostakóvitx; i En blanc et noir i La Mer, de Debussy. No ho ha pogut evitar i ha clamat al cel per la injusta situació de Copland. "Era un revolucionari a qui no s'ha col·locat en el lloc que es mereix", apunta. Tanmateix, confessa la dèria mahleriana. "La meva vida es divideix en dos: abans i després de Mahler. Abans no reflexionava sobre la vida. Després, en coneixe'l i escoltar-lo, vaig trobar respostes a totes les sensacions que havia experimentat".

Malgrat el reconeixement internacional, té les idees molt clares. "Jo no em vaig fer músic per enregistrar discos, ni tan sols per fer concerts: em faig fer músic perquè viure l'experiència de la música és essencial per a mi", addueix. I confessa que el que més li agrada "és escriure i ensenyar". Ensenyar perquè li ha reportat "les més grans satisfaccions", i compondre perquè, com diu un confès admirador de Duke Ellington, "sento la veritable essència del que és per a mi la música i, al mateix temps, em sento molt a prop d'altres músics dels quals he après, de la gent que m'escolta, i fins i tot dels meus professors i dels meus pares".

D'altra banda, no s'ha estat de reflexionar sobre el futur. "¿Existirà la música com a objecte d'aquí a no res, o haurem de recórrer a ella a través d'altres formats?", pregunta. De moment, sembla que la SFS ja ha començat a posar fil a l'agulla. "La nostra generació té una visió més àmplia dels repertoris i consciència del poder de les noves tecnologies", afirma. "A la SFS hem creat una pàgina web on es pot aprendre música jugant, accedir a les nostres interpretacions de nous compositors i recórrer el repertori clàssic de la nostra orquestra. Volem que tots els elements estiguin interconnectats per així oferir múltiples formes d'apropar-se a la música". Així mateix, la SFS abandera el programa educatiu Adventures in Music amb la intenció d'acostar la música als més de 25.000 alumnes dels centres públics de San Francisco.

Un veritable cul inquiet, aquest MTT; però amb un granet força molest: George Bush. Compromès amb Kerry, només té esma per xiuxiuejar: "En aquest moment, només puc dir que m'alegro de ser músic; això, si més no, em consola".

Ramon Palomeras
Avui