Cerca de notícies

Enquesta

Penderecki: "Vull convertir 'Divinas palabras' en una òpera"

7/3/2003 |

 

El compositor dirigeix una de les seves últimes obres amb l'OBC a l'Auditori.

Krzysztof Penderecki, un dels músics contemporanis més complets, dirigeix a partir d'avui l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a l'Auditori. El programa inclou la primera audició d'una de les seves obres més recents, el Concerto grosso per a tres violoncels i orquestra, estrenada el 2001 al Japó, i la Simfonia número 3 de Mendelssohn. Els violoncel.listes Lluís Claret, Ivan Monigheti i Damià Martínez seran els encarregats de presentar aquesta original peça.
El mestre polonès de gairebé 70 anys, que va dirigir l'OBC el 1998, és un dels compositors en actiu més importants i el que ha englobat més gèneres: òpera, oratori, obres per a cor a cappella, música de cambra, concerts per a instruments. Després de compondre la setena simfonia, Les set portes de Jerusalem, ja prepara la vuitena, Elegia per a un bosc moribund, que James Levine estrenarà a Munic l'any que ve. "Vaig deixar la sisena a mig escriure per crear la setena i aspiro a arribar a la novena, com els grans compositors", assenyala.
"També vull convertir Divinas palabras en òpera. He llegit l'obra de Valle-Inclán en castellà i és fabulosa", afegeix Penderecki, que, tot i rebre el premi Príncep d'Astúries l'any 2001, no ha estrenat cap de les seves òperes a Espanya.

MÚSICA DE QUALITAT
Assegura que el més important per a un músic és ser fidel a si mateix, "sense escriure per a la crítica o per al públic". I afegeix: "Fer una carrera ràpida és fàcil, però per estar més de 40 anys en actiu has de ser bo i crear música de qualitat, perquè els gustos canvien".
Penderecki, que fa uns 70 concerts a l'any, està en plena forma. La gimnàstica, diu, forma part de la feina. "Dirigir és com fer dues hores d'aeròbic", comenta. Ni tan sols descansa quan es retira a la seva finca de 30 hectàrees, als afores de Cracòvia. Allà ha plantat 1.700 classes d'arbres al llarg de la seva vida i per cuidar-los ha de fer un passeig diari de cinc hores.
Penderecki va compondre música electrònica per a films experimentals i per a curtmetratges entre els anys 50 i 70. Kubrick va utilitzar la seva música a La resplendor. Però ha acceptat poques propostes de cine. "Les pel.lícules són una trampa. Una bona banda sonora per a Ho- llywood pot portar-te a no fer res més. Hi ha una diferència entre els compositors clàssics i els de cine". De jove el van fascinar Win Wenders, Bergman i Antonioni. Avui, en canvi, res el sorprèn. "El cine ja no està obert a l'art, és pura tècnica", critica.
Penderecki, que va denunciar la crueltat d'Auschwitz en la seva cèlebre Passió segons sant Lluc, ni tan sols ha vist El pianista, cinta sobre l'Holocaust que parla del seu amic i compatriota Wladyslaw Szpilman.

Marta Cervera
El Periódico