Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu viu una emotiva estrena de l'òpera 'Gaudí'

4/11/2004 |

 

El compositor Joan Guinjoan per fi va poder veure l'obra al cap de 12 anys.

L'estrena mundial d'una òpera contemporània surt sempre amb un desavantatge: el públic no està familiaritzat amb el que escolta. D'entrada, sona estranya. Tot i això, els espectadors que ahir a la nit van omplir el Gran Teatre del Liceu van rebre amb emotivitat i respecte l'esperada arribada de Gaudí, partitura composta per Joan Guinjoan amb llibret del desaparegut Josep Maria Carandell. La novetat que aquesta producció aporta al gènere líric es troba en la dramatúrgia, en l'encert de la solució de Manuel Huerga plasmant el viatge per la ment d'un geni.

Gaudí significa el debut de Guinjoan i de Huerga en el terreny operístic. Música i imatges en honor a un cèlebre arquitecte. Huerga, amb l'ajuda de l'escenògraf Lluís Danés, descodifica l'imaginari gaudinià i mostra el que resulta més pròxim: el seu gran llegat arquitectònic. Unes formes carregades d'energia i textures que es converteixen en metàfores. El ballet Trencadís, en el segon acte, simbolitza la crisi interior, els dubtes i el trencament, vist com la cicatriu necessària per poder acariciar l'eternitat, per renéixer i guanyar la batalla contra el temps.

EN CATALÀ
Guinjoan ha hagut d'esperar 12 anys per poder escoltar la seva òpera cantada en català. Això, en si, ja era tot un esdeveniment. Des del 1988, el Liceu no acollia una estrena mundial en llengua catalana. Va ser en ocasió de la glossa operística del Llibre Vermell de Montserrat, de Xavier Benguerel. Per això, un dels moments més emocionants va ser quan el baríton nord-americà Robert Bork va entonar un monòleg de quatre minuts a cappella.

Carandell va dir que dels compositors que coneixia, Guinjoan "és el que millor comunica amb els auditoris i també el més dotat d'humor". Recent guanyador del premi Tomás Luis de Victoria, Guinjoan recordava ahir els seus orígens tocant el piano en un restaurant de París mentre estudiava al conservatori. De la brasserie al Liceu.

Huerga ha tingut en compte la primera regla d'una òpera: el públic ha de disfrutar del cant. Per això, ha procurat que l'espectacle audiovisual no faci ombra als cantants. No volia reviure la polèmica que va sorgir fa quatre anys en l'estrena de D. Q., de la Fura dels Baus, una aposta arriscada i futurista que va acabar amb xiulets.

Gaudí està concebuda en dos actes ben diferenciats. La primera part està dedicada als orígens, als seus primers passos com a arquitecte, a la teranyina de relacions que estableix amb els mecenes. En realitat, Gaudí és l'únic personatge real. Tots els altres responen a arquetips. Són miralls dels seus pensaments. La Rosa (Elisabete Matos) representa la dona. A través d'ella queda clara la misogínia del protagonista. Hi ha una escena on ella insinua un inici d'idil.li que Gaudí rebutja amb acritud.
La segona part fa un gran salt en el temps. En aquest acte, Gaudí treballa al parc Güell i Huerga se serveix d'un calidoscopi perquè el públic s'endinsi en la ment del creador. Un repte de gran complexitat que els espectadors van voler premiar amb els seus aplaudiments.

El Periódico