Cerca de notícies

Enquesta

Teresa Berganza: «Onassis es va carregar Maria Callas»

4/11/2004 |

 

La mezzosoprano va presentar a Palma una exposició de fotografies de «La Divina»

«Maria Callas es va enamorar d'Onassis i Onassis, crec, es va carregar Maria Callas.» Teresa Berganza va culpar ahir el magnat grec de la decadència en què es va veure immers aquest mite viu. «No va perdre la veu perquè s'aprimàs» si no per les bauxes que va passar al costat de l'armador. «Els marits de les cantants són tremends, masclistes quasi tots.» La mezzosoprano madrilenya va presentar l'exposició fotogràfica Maria Callas: La Divina , al Palau March, a Palma.

Berganza no va escatimar paraules en recordar els millors moments viscuts al costat de la soprano més gran del segle XX i això que les dives són, com ella bé va reconèixer, «esclaves» del seu «instrument»: la veu. El «gran privilegi de la vida» d'aquesta especialista en Mozart i pionera en la recuperació de Rossini va ser conèixer La Divina. Llavors, la cantat espanyola tenia 22 anys, «era molt més jove del que són ara amb aquesta edat», i Callas, 35. Berganza havia d'actuar amb aquest «ésser únic» en la representació de Medea, de Luigi Cherubini, a la ciutat nord-americana de Dallas. Ens remuntam al 1958. Es van conèixer uns dies abans, en un assaig. Berganza, a qui li agrada arribar la primera al teatre per sentir-ne l'olor com si d'una cerimònia religiosa es tractàs, va trobar que aquesta «dona increïble» ja hi era. Es va «impressionar» escoltant-la cantar La Traviata. «Com podia, la meva veu, ajuntar-se a la seva?», es demana encara. Ahir, recordava emocionada l'ovació que el públic li va brindar quan la mateixa Callas la fer girar cap al fòrum perquè li dedicassin a ella les mamballetes. «A jo, a una espanyoleta que havia sortit de Madrid, del carrer de San Isidro! Per jo sempre serà l'única, la divina, no una capritxosa, sinó la més professional.»

L'exposició mostra imatges úniques de Maria Callas, que descobreixen la seva extraordinària presència escènica i que expliquen per què les seves actuacions es van convertir en esdeveniments i triomfs a la Scala de Milà o al Metropolitan Opera House de Nova York.

Aina Vives
El Punt