L'univers de Gaudí fet òpera
28/10/2004 |
El Liceu estrena l'obra de Guinjoan i Josep M. Carandell amb direcció escènica de Manuel Huerga.
El Liceu estrena dimecres que ve l'òpera 'Gaudí', de Joan Guinjoan, amb llibret de Josep Maria Carandell, direcció musical de Josep Pons i escènica de Manuel Huerga, i amb el baríton nord-americà Robert Bork com a protagonista.
"No es tracta de cap biografia de Gaudí ni de cap col·lecció de postals, sinó d'un pretext per anar fins al moll de l'os d'un personatge complex i difícil de conèixer que encara ara segueix sent un enigma", explicava ahir el realitzador Manuel Huerga durant la presentació de l'òpera a la premsa. "La paraula clau de l'obra és esquerda o trencadís, ja que mostra els canvis de la societat del segle XIX, la cicatriu personal que deixen i com es regenera tot en un món nou. El primer acte és costumista, veiem Gaudí des de fora, en el seu temps; mentre que el segons acte mostra Gaudí des de dins, és més oníric, conceptual i abstracte, es dibuixa l'espai mental i espiritual d'un geni, la seva voluntat de transcendència i com se sent el vehicle d'un ésser suprem", explica el director d'escena.
El compositor, que també defineix Gaudí com un "personatge inquietant", es va mostrar "molt content que s'estreni l'obra", tot i que va deixar clar el seu "disgust perquè Carandell no em pugui acompanyar". Musicalment, Gaudí és, segons Guinjoan, "una síntesi de llenguatges musicals, amb algunes cançons populars de Riudoms", ja que tant ell com Gaudí eren del Baix Camp.
Huerga, que anteriorment ja havia treballat en una òpera amb La Fura dels Baus -El martiri de sant Sebastià-, va explicar que la posada en escena del primer acte és naturalista, amb un únic element gaudinià, els saquets de sorra que l'arquitecte utilitzava per calcular les càrregues de les voltes. El segon acte, en canvi, "és un calidoscopi gegant" en què es projecten imatges per mostrar l'espai mental de Gaudí.
Pel que fa als personatges, "l'únic real de l'òpera és Gaudí", explica el realitzador. "I tot el que diu ho deia realment Gaudí", afegeix Guinjoan, que assegura que Carandell va deixar un llibre inèdit sobre l'arquitecte. La resta de personatges són arquetips. "La Rosa (Elisabete Matos) és la visió que tenia Gaudí de les dones, l'Alexandre (Vicente Ombuena) representa la burgesia mecenes, i Mateu (Francisco Vas) i Josep (Stefano Palatchi) són els ajudants i els artesans".
Gaudí, el nord-americà Robert Bork, en un molt bon català, va explicar que per a ell el gran repte del personatge ha estat la llengua. "El català és una llengua rica i complicada, i cada dia treballo la pronúncia; penso en els detalls del text, en el llenguatge musical i després construeixo la idea del personatge", diu aquest baríton que va fer un curs particular de català a la Universitat de Chicago. Bork, que ha treballat anteriorment en òperes contemporànies amb Philip Glas i a Wozzeck, assegura que se sent còmode en aquest gènere i que si bé "donen més feina que una òpera tradicional, l'esforç val la pena i és gratificant". Precisament, un dels punts més difícils de la composició de Guinjoan són cinc minuts de monòleg que Bork ha d'afrontar sense el recolzament de la música. "És difícil mantenir la tensió sense orquestra. En una ària de Verdi o de Puccini sempre hi ha algun passatge musical que et permet descansar o enllaçar, però aquí ho has de fer tot sol".
Guinjoan i Huerga van deixar clar que no han volgut fer una òpera innovadora ni trencadora, només "una òpera catalana d'un compositor català que s'estrena avui i que es titula Gaudí".
Marta Porter
Avui