El baríton americà que ha après català
28/10/2004 |
Robert Bork, el baríton que fa de Gaudí, és un americà de Chicago. Abans de començar la roda de premsa, Joan Matabosch, el director artístic del Liceu, adverteix: «Si li heu de fer una pregunta, feu-la-hi en català perquè el castellà no l'entén.» Bork fa un any que estudia català per poder fer intel·ligible el text que Josep Maria Carandell va escriure i que està basat en coses que Antoni Gaudí efectivament va dir. Joan Guinjoan reconeix -i el mateix Bork confirma- que el baríton té un paper de molt compromís en la segona part de l'òpera, quan ha de cantar una «ària» sense acompanyament musical que dura cinc minuts. Immediatament abans, l'orquestra haurà interpretat El trencadís, el passatge del ballet que es creu que serà el més popular de la composició.
L'escenografia del muntatge és de l'arenyenc Lluís Danés i, segons Manuel Huerga, ha fugit de representar les obres de Gaudí, que només s'intuiran en unes projeccions de vídeo. En el segon acte, de totes maneres, apareixeran els famosos saquets de sorra que l'arquitecte utilitzava per calcular resistències i representar els arcs parabòlics que va inventar.
Josep Maria Carandell, l'autor del llibret, mort el 2003, va escriure novel·les, assaigs, obres teatrals i nombrosos articles periodístics. Sobre Antoni Gaudí va escriure EL temple de la Sagrada Família, Park Güell, una utopia de Gaudí i La Pedrera, una obra d'art total.
Joan Guinjoan acaba de ser distingit amb el premi iberoamercà Luis de Victoria, un dels més prestigiosos en música culta. Autor de més d'un centenar de partitures per a solos, cambra o orquestra, la seva última obra és Verbum, genome in music, una peça de piano inspirada en un gen que parla.
El Punt