Cerca de notícies

Enquesta

Martínez Izquierdo va sorprendre unint religió i pàtria

3/3/2003 |

 

FORMACIÓ OBC
DATA 28 de febrer de 2003
LOCAL Auditori

A la primera part, un motet de Henrich Schütz, el Monteverdi de la música alemanya; la Simfonia dels salms, de Stravinsky, i l'Ave Verum, de Mozart. I després del descans, monogràfic Sibelius: Vals trist, En saga i Finlàndia.
Amb Ernest Martínez Izquierdo cada programa és una sorpresa. Aquí va ajuntar religió i pàtria. Com que de vegades ha estat atacat per modern, ¿va pretendre oferir una imatge més conservadora? Així semblava després de la lectura del programa. Música religiosa executada sense pausa i peces del compositor finlandès que responien a estrictes patrons de saló i nacionalisme, escrites quan aquell territori formava part de l'Imperi rus i aspirava a la independència.
Però a la fi, el director barceloní, titular de l'OBC, s'allunya de gastats programes amb obres de repertori i posa en pràctica un evident distanciament: fa música, no ideologia. És una cosa que s'agraeix.
Va funcionar bé escoltar Schütz, Stravinsky i Mozart sense pauses, perquè el misticisme del primer i del tercer va ser interromput sense concessions pel rigor rítmic de Stravinsky. La Coral Càrmina i el Cor de Cambra del Palau de la Música van ser els seus excel.lents intèrprets vocals, molt aplaudits al final.
Va resultar més feble la segona part. El Vals trist i Finlàndia, sonen a propines. En aquesta ocasió només es van justificar per la precisió i la intensitat de la seva execució per part de l'orquestra i el director. Sobretot Finlàndia, que va ser un canó.

Luis Polanco
El Periódico