Cerca de notícies

Enquesta

Joan Guinjoan: "Als compositors se'ls jutja per una òpera, però jo ja estic jutjat"

24/10/2004 |

 

El músic Joan Guinjoan estrena l'òpera 'Gaudí' al Liceu.

Dotze anys després del que estava previst, Joan Guinjoan podrà veure escenificada la seva l'òpera 'Gaudí', amb llibret de Josep Maria Carandell i dirigida per Josep Pons. El compositor, feliç per l'esdeveniment, va ser guardonat la setmana passada amb el premi iberoamericà de música Luis de Victoria i el dia 29 la ballarina cubana Alicia Alonso estrena una coreografia basada amb la seva obra Verbum.

M.P. Una mica tard, però al final s'estrena 'Gaudí'. Com se sent?
J.G. Doncs evidentment molt content. Però no només per l'estrena, sinó també perquè la dirigeix Josep Pons, que és una de les millors batutes del país i està fent treballar molt els cantants, sobretot la dicció del protagonista, Robert Bork, que ha hagut d'aprendre català.

M.P. 'Gaudí' havia d'estrenar-se el 1992 per als Jocs Olímpics, després el 2002 per a l'Any Gaudí. Després de tants anys d'espera, ¿no havia perdut l'esperança?
J.G. Estic sorprès perquè em pensava que no arribaria mai a veure-la. Aquesta és la meva primera òpera i gairebé l'única de les meves obres, d'una catàleg de 110 o 120, que no s'havia estrenat. Tenia Gaudí tancat en un calaix i me n'havia oblidat. Sembla que ara és un moment perfecte.

M.P. Pregunta obligada: com a compositor, ¿canviaria alguna cosa de la partitura?
J.G. És evident que en dotze anys he evolucionat i tinc una altra visió. Si l'hagués d'escriure ara la faria completament diferent, però ja està feta i és el testimoni d'aquells anys, en què hi vaig treballar amb molta fe i esforç. Tinc curiositat per veure què vaig fer. Ara l'únic que he fet ha sigut retocar alguna cosa.

M.P. ¿I com sona, un cop l'ha sentit amb orquestra?
J.G. Bé, encara no l'he escoltat completa. He sentit els cantants en els assajos amb piano, he sentit l'orquestra sense cantants i he escoltat el cor, que m'ha emocionat molt a l'Himne a la llum del Baix Camp. Crec que funcionarà molt bé. L'única por que tenia era que l'orquestra tapés les veus, perquè hi ha molts jocs tímbrics, però Josep Pons ja s'encarrega que això no passi.

M.P. Quan es parla d'òpera contemporània la gent ho associa a música difícil. 'Gaudí' és difícil?
J.G. No he fet un discurs musical basat en el postserialisme, sinó melòdic. Al decidir-me per la melodia sabia que acceptava el repte d'estar rodejat de grans ombres, com Puccinis i altres, als quals espero no haver copiat. Hi ha àries, duos, cor, i al final un recitat a cappella del protagonista de cinc minuts que ve a ser una síntesi de tota l'òpera. Aquest ha estat el meu repte més gran, mantenir la tensió d'aquests cinc minuts. Però també hi ha una romança del segle XIX i músiques tradicionals del Baix Camp, potser perquè tant Gaudí com jo som d'aquelles terres, cançons populars que jo cantava quan era petit i que donen una coherència musical a l'obra perquè no hi ha leitmotiv. Al final hi ha música modal, tonal, atonal, alguns sorolls, però tot amb estil propi. Quan la gent diu que som mediterranis, jo no hi estic gens d'acord. Jo sóc del del Baix Camp, del Mare Nostrum amb una mentalitat cartesiana.

M.P. L'òpera 'Gaudí' ens explicarà la vida de Gaudí?
J.G. No, en absolut. La primera part és més costumista, hi ha escenes amb els treballadors de la fàbrica cridant a la vaga, un món que es trenca, i la segona part és més intimista, és tot el que li bull al cap a Gaudí, i com recompon aquest trencadís. És un molt bon llibret de Carandell, que sap molt de greu que no el pugui veure i disfrutar [va morir l'any passat].

M.P. Per què va triar una veu de baríton per al paper protagonista i no una de tenor, com és habitual?
J.G. Perquè me'l vaig imaginar així, no el veia ni com a tenor ni com a baix. Mentre componia escoltava constantment Ettore Bastianini, i ara hi ha moments en què Robert Bork me'l recorda.
Com definira la seva òpera?
J.G. M'atreviria a definir-la com una òpera, i això ja és molt! Una òpera dramàtica basada en la forma tradicional de les grans òperes, amb diàlegs, monòlegs, amb algun moment preciosista, per no dir impressionista. La meva idea sempre és que la música es pugui escoltar sola, que la música tingui interès per ella mateixa sense necessitat de tot l'aparell escenogràfic. I jo crec que funcionarà.

M.P. Vostè sempre diu que en òpera no es pot inventar res.
J.G. És que a aquestes altures jo no sé què es pot inventar, en música. Però sí que sé que si un compositor té personalitat presenta l'altra cara de la moneda. Jo he fet una òpera en la qual vull seguir sent Guinjoan. Normalment als compositors se'ls jutja per l'òpera que han fet, però jo, a la meva edat, ja estic jutjat.

M.P. Fa uns dies li van donar elpremi iberoamericà de música Luis de Victoria.
J.G. Va ser una gran alegria perquè és un premi molt prestigiós i una autèntica sorpresa. Hi havia 65 candidats de 16 països diferents. Als meus 72 anys això de les il·lusions ja ha passat. Però en saber la notícia es va produir una mutació en mi i estava tan content que semblava un nen de 8 anys el matí del dia de Reis. M'agradaria que tots els meus col·legues el guanyessin perquè puguin sentir una alegria tan gran.

M.P. ¿I què hi ha del ballet que ha fet Alicia Alonso sobre la seva obra 'Verbum'?
J.G. Doncs una altra sorpresa agradable. Jo me'n vaig assabentar perquè em van trucar per dir-me que Alicia Alonso havia dit que faria un ballet amb la meva obra. Jo no en sabia res. Després ja em va trucar per convidar-me a l'estrena, aquest dijous a l'Havana, però no puc anar-hi, ficat com estic amb els assajos de Gaudí.

M.P. I ben aviat disc nou?
J.G. Sí, al febrer sortirà un disc monogràfic meu que ha enregistrat l'OBC, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo. Hi ha tres concerts, el de piano, el de clarinet interpretat per Joan Enric Lluna i el de violoncel per Gerard Claret.

Marta Porters
Avui