Harry Christophers mostra la genialitat de Henry Purcell
20/10/2004 |
El fundador de The Sixteen dirigeix el Cor de Cambra del Palau de la Música en un programa dedicat al compositor anglès.
L'anglès Harry Christophers dirigeix demà al Palau de la Música el Cor de Cambra juntament amb la formació The Sixtenn, en un concert dedicat íntegrament a Henry Purcell.
Christophers, que actua sovint a Barcelona, va explicar que Purcell és un compositor que es fa molt a Anglaterra, però que "pot sonar molt malament". "Només en els últims anys m'he adonat de com n'és de bona la seva música, però és molt difícil; cal vigilar molt la puntuació, les inflexions de les paraules, l'allargament de les vocals... Passa el mateix que amb Monteverdi, que és música parlada, i malgrat que a Anglaterra hi ha molta tradició coral, com que no es parla així tampoc no es canta així".
El programa que el director presenta a Barcelona "és una oportunitat perfecta per mostrar tot el geni de Purcell", diu Christophers. El primer fragment és l'escena del borratxo de The Fairy Queen, on "tartamudeja i trontolla igual que si es fes escenificat, i les fades el punxen i juguen amb ell a la gallineta cega fins que s'adorm".
Pel que fa als fragments de King Arthur, el director explica que "a l'època de Purcell era un espectacle molt car, i escenificar-la, causa de fallida". "Fairest Isle -segueix- és una ària que s'interpreta sovint tota sola, i és un símbol del que és Anglaterra; mentre que The Frost, el geni del fred, s'ha de cantar com si fossis a Moscou i s'hagués espatllat la calefacció".
Òpera concentrada
Pel que fa a Dido and Aeneas, de la qual no faran ni el pròleg ni l'epíleg, Christophers assegura que el problema més gran és que "en 45 minuts de música tot està molt concentrat". "Jo crec que Enees és un heroi perquè, com tots els personatges grecs i romans, ha de seguir el mandat dels déus a pesar seu. El fet que el canti un baríton lleuger o un tenor em sembla un error, s'ha de cantar de manera heroica". El paper de Dido estarà interpretat per Susan Bickley, "una de les millors joves mezzos angleses". Altres problemes que presenta l'òpera, segons Christophers, és si ha de ser bruixa o bruixot -"jo he decidit una veu masculina perquè a l'època de Purcell ho cantava un baríton"-, i si el bruixot i el mariner que s'endú Enees són la mateixa persona, opció que ha adoptat el director.
Pel que fa a la interpretació, Christophers ha triat una versió concertant per a la primera escena, més cortesana, i amb moviment a partir de l'aparició del bruixot i les bruixes. "Cantar de manera estàtica i amb la partitura a la mà davant d'una música tan teatral no em semblava correcte". Per això el Cor de Cambra s'ha après la música de memòria i actuarà amb "algunes sorpreses", segons va avançar Jordi Casas, director del conjunt. I és que per Christophers, "la millor manera de transmetre emocions és amb la cara i amb la mirada".
Marta Porter
Avui