Cerca de notícies

Enquesta

El mostrari de Renée Fleming

12/10/2004 |

 

La soprano ofereix dos concerts a Barcelona i Madrid amb el bo i millor del seu repertori.

"Victòria dels Àngels té el sol a la veu, és la meva favorita", afirma Fleming, que també admira la longevitat artística de Caballé

Posseïdora d'una de les veus més atractives del panorama actual, Renée Fleming desplega les seves virtuts en dos concerts, avui al Teatro Real de Madrid i dijous al Palau de la Música Catalana, dins del cicle Palau 100.

"És un repertori on té cabuda gairebé tot el que faig". Així definia ahir la soprano nord-americana davant la premsa els dos recitals que oferirà acompanyada per l'Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció de Jesús López Cobos. De raó no li'n falta, ja que els autors triats són un mostrari del bo i millor que ha fet Fleming al llarg de la seva carrera.

D'entrada, Händel, de qui acaba d'enregistrar un recital d'àries per a Decca, però també Mozart, Massenet i Strauss. Fleming confessa que "Mozart va ser fa molts anys la base del meu repertori", però ara l'ha arraconat en favor de Händel i sobretot de Strauss. "Faig una mica de tot i tot el que faig va bé amb la meva veu", afegeix. Tan bé que fins i tot un compositor com André Previn va escriure per a ella el paper protagonista d'Un tramvia anomenat desig. La principal ària de Blanche DuBois, I Want Magic, també té cabuda en un concert que inclou un clàssic nord-americà com Gershwin i el seu Summertime.

Dos exemples
Un mostrari, doncs, variat, i que deriva en part de l'exemple donat per dues grans sopranos catalanes, Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé. "Victòria va obrir el meu repertori al bel canto. Ella té el sol a la veu, és la meva veu favorita". Pel que fa a Caballé, l'admira perquè avui en dia "està cantant Massenet", en referència a la Cleópâtre que la soprano presenta demà al Liceu. "Fa cinc anys, els crítics em van dir que tenia aquest termini, cinc anys, perquè s'acabés la meva veu. Veure Caballé fer el que fa no deixa de donar-me esperances". Potser per això, com ella mateixa cita tal com li van comentar un dia, té fama d'"impossible de contractar, però un cop contractada no cancel·la".

Com tota diva digna d'aquest nom, Fleming té l'agenda operística ben plena fins al 2010. Aquesta activitat intensa, i el fet que només canta òpera a Europa durant l'estiu, per les vacances escolars dels seus fills, fa difícil que vegem Fleming en una representació a casa nostra i no només en un recital. "Això de les agendes va sorgir al Metropolitan de Nova York -aclareix-, perquè basaven les seves temporades a contractar Plácido Domingo i Luciano Pavarotti. Ara és terrible parlar de tanta anticipació".

En el clima polític actual, és inevitable preguntar a tot artista nord-americà a l'abast la seva posició respecte a les pròximes eleccions als Estats Units. Dit d'altra forma, votarà Bush o Kerry? "Les meves opinions polítiques són privades", etziba Fleming, que, no obstant, no es va estar de comentar la guerra d'Iraq, "un conflicte molt depriment, amb un grau de violència inconcebible i que he viscut de forma molt estressant, perquè a l'època de la Guerra del Vietnam jo era més jove".

A diferència d'altres àmbits artístics, com Hollywood, el món de la música clàssica es manté molt més al marge de les opinions polítiques. Fleming ho explica perquè "quan hi ha una crisi, es va a la recerca de la música clàssica, més que de les Madonnes o altres artistes contemporanis. La música clàssica representa autoritat i tradició històrica".

Avui