Cerca de notícies

Enquesta

L'última conquesta formal

7/10/2004 |

 

A mitges entre el mite i les dades històriques, està acceptat que l'última composició del vell Bach, dictada en el seu llit de mort, és l'arranjament choral Vor deinen Thron tret ich, que vol dir si fa no fa Em presento davant el teu tron, i que és de fet represa de la peça anterior d'ell mateix Wenn wir in höchsten Nöten sein, adaptada a les circumstàncies. El fragment en qüestió, de poc més de cinc minuts de durada, és un dels grans mites d'obres terminals dels genis, al costat -per no sortir del gremi musical- dels últims quartets per a cordes de Beethoven i del Requiem de Mozart, per cert, aquest amb força menys justificació des del rigor històric, ja que sembla demostrat que el cap de brot de Salzburg no va dedicar els seus últims esforços a aquesta pietosa composició, que tenia aparcada de feia un temps, sinó a una sèrie d'himnes i cantates maçòniques, predilecció que des dels valors cristians de la historiografia benpensant d'una certa posteritat no el feia quedar tan bé i, a partir de les gestions de la vídua mateixa, es va bastir un mite mistificador que tan sols des de la recerca documental recent s'ha desmuntat.

La peça de Bach esmentada al començament, afegida a l'edició del que després se n'ha dit els Divuit chorals de Leipzig, tot i que no sembla clar que tant per esperit com per característiques tècniques fos intenció de l'autor incloure-l'hi, és cavall de batalla de biògrafs, comentaristes i exagetes en general. L'última època de la vida del músic, sobretot els últims deu anys, es caracteritza pel creixent interès en l'anomenada música teorètica, una manera de caracteritzar la investigació formal lligada a les conquestes del pensament i la ciència especulativa -les matemàtiques en primer lloc-, d'acord amb el progrés del moment, però, curiosament -o no tan curiosament, perquè el fenomen resulta habitual-, en direcció contrària a les modes d'èxit del moment, encarades al Rococó com a últim avatar del Barroc i prefiguració de l'aviat incipient Romanticisme.
El cas és que l'audició de les grans obres teorètiques de Bach, entre les quals podríem incloure fins i tot les Variacions Goldberg, però que són sobretot l'Ofre-na musical, les Variacions canòniques i L'art de la fuga, ens enfronta amb construccions d'una extraordinària elaboració i d'una riquesa i una complexitat estructural inigualables, i en canvi el choral dictat en el llit de mort sembla d'una simplicitat aclaparadora. ¿Al compositor li van fallar les forces en l'últim moment o tan sols va caure del cavall a última hora i va trobar supèrflues les seves formidables conquestes formals? A qui va buscar commoure amb la renúncia? Als seus? A Déu? A ell mateix?

No van per aquí les coses. En l'autènticament impressionant simplicitat, Bach arriba a l'extrem de la saviesa i opera una obra mestra també des de la forma. Per la depuració arriba a la proximitat, per un despullament que al cap i a la fi resulta per sobre de les fites anteriors condensació de l'essència, la joia final a la sortida del laberint.

Miquel de Palol
Avui