Cerca de notícies

Enquesta

Daniel Barenboim reinterpreta Bach

6/10/2004 |

 

El músic presenta a Madrid la seva visió del primer llibre del 'Clave ben temperat' de Bach.

"Tocar Bach representa tot el necessari per a la música: la tècnica i el domini dels mitjans expressius", explica.

Daniel Barenboim ara vol dedicar més temps al piano. En la presentació del seu últim disc, una relectura de Bach, va anunciar que tornaria al seu instrument i a l'educació musical.

Bach i Barenboim. A priori, un atractiu cartell avui a Madrid. El director d'orquestra, també músic de cambra i promotor de diversos projectes musicals Daniel Barenboim, vol ara dedicar-se més al piano, el seu instrument de sempre. Per fer-ho, el músic ha decidit investigar el corpus musical d'un dels més cèlebres compositors per a instruments de teclat de la història, Johannes Sebastian Bach.

Barenboim va presentar ahir a Madrid el seu darrer doble disc. Es tracta de la seva particular visió del primer llibre del Clave ben temperat del compositor barroc. El treball, gravat en tres dies, serà el protagonista del recital que avui ofereix el músic israelià a l'Auditori Nacional de Música de Madrid.

Òbviament, Barenboim no redescobreix ara Bach. En la presentació, el músic va explicar la diferència que veu entre interpretar Bach per a ell mateix i fer-ho de cara al públic. A casa, "Bach es troba en permanent observació, com en un laboratori", mentre que a l'escenari "cobra vida" perquè només es toca un sol cop.

El director d'orquestra d'origen argentí no va escatimar elogis per la figura de Bach, "un dels pocs capaços de sumar tota la música anterior i ensenyar el camí del futur", en la seva opinió. Del compositor alemany, Barenboim va afirmar que "demana una independència dels dits que ajuda a tocar altres compositors" alhora que va opinar que "conté tot el necessari per fer música: tècnica i domini dels mitjans expressius".
Amb aquest treball, Barenboim ho aprofita per tornar als orígens i prestar més atenció al piano. Segons ell, asseure's davant d'un piano "és un plaer físic", sobretot pel so. Després de quaranta anys dirigint orquestres, l'any 2006 Barenboim deixarà la titularitat de la Simfònica de Chicago, una tasca més "administrativa", i dedicarà més hores i esforços a l'instrument que va començar a tocar als sis anys, i també a la seva altra gran vocació: l'educació musical.

"La música no és cap especialització, sinó que ens pot arribar a tocar a qualsevol de nosaltres". Amb aquesta sentència, Barenboim va declarar el seu amor per la música. També es va mostrar decebut de l'estat de l'ensenyament musical a l'actualitat, aquí i als llocs teòricament "amb més tradició".

Així, Daniel Barenboim va mostrar-se partidari de canviar radicalment l'actitud del públic espanyol envers la música, cosa que va concretar recomanant "una educació musical més activa i forta".

Avui