Cerca de notícies

Enquesta

Gianluca Cascioli: "No tolero les interpretacions objectives"

1/10/2004 |

 

El pianista italià és, sota la direcció de Martínez Izquierdo, el solista del primer concert de la temporada regular de l'OBC.

Després del Festival Mozart, l'OBC inicia aquest cap de setmana la seva temporada regular amb la presència del seu titular al podi i un solista d'excepció.

Amb el seu aspecte de primer de la classe, Gianluca Cascioli va fer una veritable dissertació davant la premsa sobre l'obra que interpretarà avui, demà i diumenge a l'Auditori, el Concert per a piano núm. 5 'Emperador'. El punt de partida és la nova edició crítica que restableix l'Urtext del mateix Beethoven, "on es fa menció a algunes frases que va escriure al manuscrit, com al segon temps, quan diu «Àustria, fes pagar a Napoleó això que t'ha fet»".

Cascioli continua la seva anàlisi comentant que el segon moviment presenta "un escenari de desolació, un territori devastat", on Beethoven mostra la seva "desil·lusió per un home en qui havia cregut profundament", mentre que la "combinació insòlita" de piano i timbales al darrer temps evoca, sempre segons Cascioli, "canons llunyans". Sigui com sigui la imatgeria associada a l'obra, el pianista italià busca "una interpretació que mostri al públic els aspectes més innovadors d'aquesta obra, la unió increïble entre una gran fantasia musical, quasi indòmita, i un domini de la forma com cap altre compositor".

Fidelitat al text
Per al director del concert i de l'OBC, Ernest Martínez Izquierdo, Cascioli té "una visió molt racional, molt fidel al text, una manera de tocar molt intel·ligent". La qual cosa no vol dir un estil objectiu, com el mateix pianista recalca. "No puc tolerar les interpretacions objectives, l'objectivitat no existeix, el que hi ha són senyals morts que s'han de dur a la vida, que han de tenir un significat".

Per al director català, el programa d'aquest cap de setmana, on s'inclou també l'obertura Egmont, de Beethoven, i La consagració de la primavera, de Stravinsky, és "representatiu" de la línia de la seva política artística, amb obres de gran repertori i "contrastant èpoques", amb una música que, en el cas de La consagració, "no ha perdut gens ni mica la seva força brutal". Com tampoc va perdre la seva capacitat d'anàlisi Gianluca Cascioli, ja fos per comentar que a l'acord inicial de l'Emperador li falta la cinquena, "cosa que fa sensació d'incomplet, no de victòria", o que Beethoven agafa a contrapeu l'espectador "negant la cadència al punt usual on es feia".

Cascioli es plany de "l'homogeneïtat a l'hora de tocar" que hi ha avui en dia en comparació amb un passat on es poden trobar "diferències clamoroses entre intèrprets". El pianista no nega que escoltar gravacions històriques, per les quals sent gran interès, pugui haver proporcionat "elements per a la meva interpretació", però es pregunta "què s'entén per tradició? Si significa acomodar-se a un modus preestablert, no és bo". Cascioli no accepta de cap de les maneres el típic argument de "sempre s'ha fet així". "Això no és tradició, és obtusitat".

X.C.
Avui