Cerca de notícies

Enquesta

Lucchesini i Noseda equilibri i sobrietat per a l'OBC

25/2/2003 |

 

SOLISTA Andrea Lucchesini, piano
DIRECTOR Gianandrea Noseda
DATA 21 de febrer del 2003

L'OBC es presentava aquest cap de setmana a l'Auditori amb un atractiu programa. El Concert per a piano i orquestra núm. 1, en re menor, opus 15 de Johannes
Brahms va ocupar la primera part, amb el pianista italià Andrea Lucchesini. En la introducció, l'orquestra va començar decidida però potser amb menys amplitud de so del que Brahms requereix. Amb l'aparició del solista es va aconseguir un bon clima i entesa entre els músics. Lucchesini va aguantar molt bé la tensió continguda de l'adagio i la secció de vent li va respondre adequadament.
El pianista italià es va fusionar amb l'orquestra interpretant les parts solistes amb una gran musicalitat i va continuar el clima i el volum deixat per la formació orquestral. En l'últim moviment es va notar una altra vegada la falta de so, però menys, i sense deixar, malgrat això, de seguir al piano en la interpretació. Lucchesini va tocar en tot moment amb gran sobrietat, claredat en el so i seguretat. Com a bis, va regalar un moviment d'una sonata de Scarlatti, amb què l'intèrpret italià va exposar el seu virtuosisme tocant amb gran facilitat i delicadesa els passatges ràpids i suaus.
La Simfonia núm. 3, en mi bemoll major, op. 55 de Ludwig van Beethoven, més coneguda com a Heroica, va completar el programa. El director Gianandrea Noseda, al capdavant de l'OBC, va transmetre entusiasme als mú-
sics i va perseguir el tema inicial per tots els instruments de l'orquestra amb agilitat i elegància.
La Marxa fúnebre del segon moviment va començar una mica fluixa. Li costava caminar, però
es va anar encoratjant al passar per la part central en major i, sobretot, a l'arribar a la fuga. Noseda va arriscar amb el tempo de l'scherzo, cosa que li va permetre obtenir un excel.lent resultat jugant amb el contrast entre forte i piano.
L'OBC, sota la batuta del director italià, va sonar còmoda i ben equilibrada, responent a les exigències musicals de Gianandrea Noseda.

Irene Acebal
El Periódico