Cerca de notícies

Enquesta

Weigle debuta amb 'Borís Godunov' com a director musical del Liceu

27/9/2004 |

 

El mestre berlinès critica els muntatges que se serveixen del sexe i la violència.

Dimecres, Sebastian Weigle dirigirà la seva primera òpera al Liceu com a director titular del coliseu barceloní. Entre assaig i assaig, accedeix a fer aquesta entrevista al seu despatx, amb vistes a la Rambla, situat al costat del teatre. Té mitja hora. Mentrestant, l'orquestra afina els instruments per abordar Borís Godunov, una peça de Modest Musorgski sense la qual no haurien nascut les estètiques musicals modernes. El mestre berlinès ha triat interpretar-la en la seva versió original "perquè és més melòdica i condensa l'essència" d'aquesta fascinant il.lustració operística d'un tros de la història de Rússia.

Es tracta d'una partitura més breu que les habituals, que va ser censurada inicialment per la comissió que dirigia els teatres imperials russos, cosa que va obligar Mussorgski a revisar-la. La producció és de la Nederlandse Opera, amb direcció escènica de Willy Deker, i amb un ampli i sòlid repartiment encapçalat pel baix finlandès Matti Salminen, en el rol del turmentat tsar.

SILENCI, SISPLAU
Des del fossat, i amb un tarannà cordial, Weigle s'ha proposat en les tres temporades que estipula el contracte potenciar l'orquestra i el cor, "donant missatges constructius i reforçant el que ja funciona". ¿Quina és la frase que més repeteix als músics? "Silenci, sisplau", respon en castellà i esbossant un somriure. El tòpic que els espanyols són esvalotats, ¿no exclou els músics de l'orquestra del Liceu? "És una bona pregunta que em faig sovint. En realitat, és un poble obert. I per tant, els meus músics també ho són. He comprovat que són manejables i que accepten qualsevol suggeriment".

Weigle, que no amaga la seva fascinació per l'òpera alemanya, avança que entre les seves prioritats hi ha "apostar pel repertori simfònic, perquè constitueix una eina indispensable per superar problemes d'afinació i cohesió. La meva màxima ambició té a veure amb la formació de l'orquestra --afegeix--. Millorar el so és fonamental, amb una diferència clara en cada repertori i estil. Mozart no pot sonar igual que Wagner".

Conscient de la passió wagneriana dels liceistes, promet que les composicions de l'autor de Leipzig tindran un especial protagonisme. "Parsifal ja consta en la programació, així com L'holandès errant, i no vull avançar gaire més perquè no es perdi la sorpresa. Quan era músic d'orquestra --afegeix-- "vaig aprendre a apreciar Wagner i vaig entendre que es necessiten dos segles per calibrar la dimensió real del seu llegat".

Weigle critica l'obsessió de molts directors d'escena per polemitzar amb propostes provocatives. I s'indigna quan comprova que els recursos que utilitzen "són sempre els mateixos: sexe, crim, mort i violència. Quan s'arriba a l'extrem --apunta-- que el millor és tancar els ulls per no veure les estupideses de la dramatúrgia i escoltar només la música, això es converteix en un absurd".

En la temporada 2005-2006, viurà la seva primera trobada amb el controvertit Calixto Bieito, amb qui muntarà la passional Wozzeck, d'Alban Berg. ¿Li agradarà a Bieito aquesta declaració? "Això ho hauria de contestar ell. De totes maneres, en el cas d'aquesta òpera crec que hi pot aportar moltes coses".

Núria Martorell
El Periódico