El Real recupera "La Dolores", de Bretón
24/9/2004 |
L'òpera, que no es representava des de l'any 1923, es podrà veure al coliseu madrileny amb direcció d'Antoni Ros Marbà.
Dolores, com Carmen o Tosca, és una dona lliure i bella, als antípodes del món repugnant i esclavitzant en què li ha tocat de viure
El coliseu madrileny inaugura la nova temporada lírica tot repescant de l'oblit 'La Dolores', del mestre salmantí Tomás Bretón, una òpera espanyola en tres actes que es va representar per última vegada al Real l'any 1923.
Maleint la pròpia ignorància i desconeixement davant la qualitat de l'obra, Antoni Ros Marbà i José Carlos Plaza, director musical i director d'escena, respectivament, reparen ara un greuge amb la història i amb ells mateixos tot portant al Teatro Real de Madrid l'òpera La Dolores, de Tomás Bretón (1850-1923), basada en l'obra teatral de Feliu i Codina.
Plaza reconeix que en un principi es pensava que es tractava d'un "tros de sarsuela caspós i ancestral", però que en endinsar-se en l'obra va anar descobrint "un món subterrani de melodies" i tot un reguitzell de sentiments i personatges que no es pot estar de qualificar de "genials". Defugint l'espardenya i el mocador al cap, Plaza furga en el subconscient fins a arribar a les veritables arrels del país.
Mitjançant sis pantalles de grans dimensions, proposa viatjar a través de l'enveja, la difamació i la covardia, però també a través de la repressió sexual, la maledicència i els maltractaments, pedres angulars d'aquesta òpera oblidada que presenta el personatge de Dolores, semblant a Carmen o a Tosca, com una dona lliure i bella, als antípodes del món repugnant i esclavitzant en què li ha tocat de viure. "Un autèntic abocador de mentires que, tema rere tema, ens porta fins a la societat d'avui", conclou Plaza.
D'altra banda, Ros Marbà no ha escatimat elogis per a l'autor de l'obra, un model de músic actualment inexistent, ja que, a banda de compositor, era pedagog i director d'orquestra, com va revelar. Així mateix, va recordar que la intenció de Bretón, autor també de La verbena de la Paloma, era compondre una òpera autòctona espanyola, i que ho va aconseguir tot fusionant les arrels populars més espanyoles amb una música més culta i elaborada. Tampoc no es va estar de subratllar la gran complexitat de l'obra i del plantejament dramàtic, que demostren, especialment en els duets, que Tomás Bretón havia estudiat profundament el Verdi dels darrers anys.
Malgrat l'oblit en què ha restat La Dolores, que per primera vegada s'escenificarà sense talls, els directors coincideixen a destacar l'èxit que va tenir l'òpera en la seva estrena al teatre de la Zarzuela de Madrid l'any 1895. "A la capital espanyola se'n van fer cinquanta-tres representacions seguides i al teatre Tívoli de Barcelona, cent tres; una fita que encara cap obra no havia igualat. La Dolores es va portar als millors recintes operístics d'Europa, entre els quals a Milà i a Viena, i, de sobte, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola, es va deixar de representar. I ningú encara no sap el perquè", addueix Ros.
La reestrena serà el 29 d'aquest mes de setembre i les funcions s'allargaran fins al 15 d'octubre.
Ramon Palomeras
Avui