Cerca de notícies

Enquesta

«L'intèrpret és coautor de la música barroca»

19/8/2004 |

 

Giovanni Antonini, ànima d'Il Giardino Armonico, fa avui el seu primer concert com a solista convidat del Festival de Torroella.

Membre fundador i director d'Il Giardino Armonico, grup que ha contribuït de manera fonamental a la recuperació de la música barroca, Giovanni Antonini afirma que busca l'esperit del Barroc, però amb la consciència que l'interpreta amb la sensibilitat, el gust i la manera de veure les coses del present. Hi afegeix que la música barroca (amb totes les seves parts no escrites) permet molta llibertat a l'intèrpret, que es converteix en el seu coautor, però sempre amb una sensació d'incertesa. Amb la formació que dirigeix, aquest flautista entusiasta farà avui el seu primer concert com a solista convidat del Festival de Torroella. Dilluns, 23 d'agost, repetiran amb Katie i Marielle Labeque al pianoforte .

No és la primera vegada, sinó la tercera, que, amb Il Giardino Armonico, Giovanni Antonini actua a Torroella, un lloc on aquest milanès afirma que se sent a gust perquè «podria ser una ciutat de la Itàlia central, com ara de la Umbria». «A més, és molt agradable que ens tornin a convidar perquè, amb aquesta vida de rodamons que duem els músics i que fa que toquem en llocs que no arribem a conèixer, tinc la sensació de retornar a un lloc familiar», comenta. Antonini hi afegeix que aquesta continuïtat permet desenvolupar un discurs musical: la primera ocasió, amb una petita formació, va ser com la presentació del treball amb la música barroca d'Il Giardino Armonico; la segona, fa dos anys, va permetre mostrar una relació amb una intèrpret tan prestigiosa (i d'una formació tan diferent) com ho és la violinista Viktoria Mullova; a la tercera incorporen el cant en el primer concert i, en el segon, tornen a compartir l'escenari amb unes intèrprets (Katia i Mariella Labeque) solistes atretes per la manera d'acostar-se a la música barroca d'Il Giardino Armonico.

Pel que fa als criteris d'interpretació d'una música que en part ha estat recuperada aquests últims anys dels arxius, Antonini apunta: «L'escriptura musical de l'època barroca deixa molts de marges a la improvisació. La qüestió és que has d'entendre el que no hi ha escrit, però que ha de ser interpretat. Això és molt estimulant per la fantasia dels intèrprets d'avui, que som vius, però ens condemna a la incertesa. Ens podem acostar a un cert esperit, però del que fem mai no podem afirmar que és exacte i que la nostra interpretació és l'única possible. En tot cas, és important que ens divertim.» Antonini afirma la llibertat que permet la música barroca («de fet, els intèrprets hem de ser-ne forçosament coautors i, en certa manera, som com els actors que poden dir de diverses maneres una paraula, com ara amor») sense caure en 'arbitrarietat: «Evidentment, s'ha de conèixer el llenguatge de l'època, comprendre els seus signes.» Antonini reconeix, però, que la fidelitat absoluta és impossible. «Insistint en la incertesa, no sabrem mai com se sentia la música de Bach a la seva època perquè no en tenim cap enregistrament. En tot cas, no podem fer-ho igual perquè, essent fills del Romanticisme, ha canviat la nostra manera de veure les coses. Fins i tot ha canviat la condició dels músics. Al Barroc, un músic com Haydn era un servent. A partir del Romanticisme, als músics se'ns considera artistes.»
Antonini també parla d'un canvi de gust: «A vegades crec que si ara escoltéssim la música de Vivaldi o Monteverdi com s'interpretava a la seva època, no ens agradaria. Que ens semblaria kitsch, com ara ens ho poden semblar algunes esglésies barroques.» Antonini continua apostant per la llibertat: «Cal arriscar-se a destruir la imatge que tenim al cap, trencar amb les seguretats sense por de no complaure el públic. Penso en Glenn Gould, que sempre va fer el contrari del que se suposava i que fins i tot ha arribat a influir els que n'eren contraris.»

Imma Merino
El Punt