OBC, polivalència en l'estrena d'una obra de Vivancos
20/2/2003 |
SOLISTA Luis Fernando Pérez, piano
DIRECTOR Rumon Gamba
DATA 14 de febrer del 2003
Per començar amb el programa, l'OBC va estrenar La ciutat dels àngels, de Bernat Vivancos. Aquesta enginyosa i atrevida obra per a orquestra de corda de 20 músics va ser la primera i agradable sorpresa de la vetllada. Amb els instruments de la formació i un canvi d'afinació de les cordes, el jove compositor català va aconseguir un so atípic, molt suggerent, i va experimentar les moltes i diferents possibilitats que una orquestra d'aquestes característiques li ofereix.
Des de la quietud tensa de l'inici, passant pel rítmic joc de pizzicatto, fins arribar al clima especial creat pels acords finals amb violoncels i contrabaixos desafinant les cordes mentre tocaven, l'obra de Vivancos va causar una bona impressió.
El Concert per a piano i orquestra núm. 3, opus 30 de Serguei
Rakhmàninov va completar la primera part. El jove pianista Luis Fernando Pérez va interpretar l'obra amb maduresa i energia, fent gala d'un gran talent. L'orquestra, dirigida per Rumon Gamba, va estar atenta acompanyant el solista i dotant cada passatge del caràcter adequat. El pianista madrileny va tocar amb sentiment, agilitat i precisió, ajudant-se de tot el cos en les parts més enèrgiques.
La segona part també va començar amb una obra per a orquestra de cordes, Little music for strings orchestra, del compositor britànic Michael Tippet. Músics i director es van veure còmodes interpretant aquesta obra, gairebé com si fos un divertiment.
La Simfonia de rèquiem de Benjamin Britten va posar el punt final a la vetllada. Gamba, sempre molt expressiu i amb gest ampli i clar, va saber trobar un equilibri en la mescla de la corda, el vent i la percussió. Sota la seva direcció, l'orquestra va sonar amb força, sensibilitat i bon gust. Bona combinació per a uns concerts que van començar amb la lectura d'un comunicat contra la guerra i que van acabar amb una obra en què Britten expressa precisament el seu rebuig a qualsevol classe de violència.
Irene Acebal
El Periódico