Cerca de notícies

Enquesta

"Els Pirineus", creure o no creure en la nostra cultura

19/2/2003 |

 

COMPOSITOR Felip Pedrell
DIRECTOR Edmon Colomer
LOCAL Gran Teatre del Liceu

En el primer descans estava perplex: una partitura que no sonava a compositor conegut; un argument inversemblant sense cap altra referència a la història catalana que alguns noms reals; un ideal estètic que en el seu moment no va trobar terreny adobat. La versió de concert em semblava oportuna, ja que recuperava una obra mai sentida. Aquest era el sentit de la recuperació amb el mínim d'esforç, cosa que no significa que el teatre i els intèrprets no hi hagin posat el màxim esforç.
Segurament, una recuperació escènica a fons, imaginativa, hauria estat més rendible. És qüestió de creure o no creure en el que fem, a jugar-nos-la per la nostra cultura.
Una posada en escena historicista, narrant el domini de la Corona d'Aragó a tots dos costats dels Pirineus, degeneraria immediatament en cartró pedra insuportable. Però avui disposem de tecnologia visual, filla de la pura fantasia, que podria oferir-nos aquest passat i situar als Pirineus l'"alberg de totes les esplendors, refugi de tot proscrit i pensador i empara de tota llibertat i tota escola", com diu el programa. Per un ideal així, ¿no firmaríem on fes falta?
El lingüista francès Roland Barthes va mostrar que el més important del discurs és el seu enunciat, la veritat lúdica, l'audició, el somni, el plor, la voluptuositat, en altres paraules, aquesta òpera. Un muntatge psicodèlic, un tractament de joc d'ordinador hauria fet les delícies dels espectadors i hauria recuperat la fantasia del llibretista Victor Balaguer i del compositor Felip Pedrell.
La interpretació va resultar globalment excel.lent. Pel seu protagonisme i entrega, les ovacions finals van ser sinceres amb Ofelia Sala, Stella Doufexis, Stefano Palatchi, Philip Cutlip, el llarg repartiment, el cor i l'orquestra. El director Edmon Colomer va ser un fantàstic concertador i va deixar que l'orquestra sonés excessiva a pesar de situar- la al fossat.

Luis Polanco
El Periódico