Cerca de notícies

Enquesta

Daniel Barenboim: "La solució d'Israel i Palestina passa per acceptar el patiment de l'altre"

3/8/2004 |

 

Tots els palestins pensen que els israelians són soldats i tots els israelians que els palestins són terroristes.

La política exterior dels EUA és molt curta de vista, ha fallat en totes les seves mediacions al Pròxim Orient.

Daniel Barenboim i l'orquestra West Eastern Divan van actuar dissabte a Berlín en la reinauguració de l'Estadi Olímpic, en un acte que tenia més de significació política que no musical. Ahir el director i pianista va ser a Barcelona amb els joves músics jueus i palestins per oferir un concert a l'Auditori emmarcat dins dels actes del Fòrum.

M.P. ¿Els joves israelians i palestins que participen a la West Eastern Divan vénen creient que la pau és possible?
D.B. Aquest no és un taller polític. L'únic gest polític que fan els músics al venir és dir que no creuen en la solució militar. A partir d'aquí cadascú ve amb les seves idees; alguns busquen el diàleg i volen conèixer altres opinions i altres prefereixen mantenir-se'n al marge i dedicar-se només a la música.

M.P. ¿L'objectiu de les gires, a part de fer música, és també fer arribar al públic aquest missatge de pau?
D.B. No especialment. A Sevilla hi vam tocar perquè és la seu del taller i hi toquem cada any, a Barcelona perquè ens va convidar el Fòrum, a Berlín va sorgir la història de l'Estadi i també anem a Londres, on ja vam ser l'any passat amb un èxit clamorós. L'única ciutat que té una mica de sabor polític és Ginebra, perquè és la seu de les Nacions Unides. Fa dos anys ja vam tocar a Estrasburg i espero que en el futur ho farem a Brussel·les, perquè són les tres ciutats europees que tenen seus polítiques.

M.P. Quin és el paper que ha de jugar Europa en el conflicte israeliano-palestí?
D.B. La Comunitat Europea ha de tenir un paper més actiu al Pròxim Orient. Els Estats Units han fallat en totes les previsions que han fet i han demostrat que no són capaços de trobar solucions, no només perquè recolzen massa Israel sinó també perquè tenen una política exterior molt curta de vista. L'últim gran gest positiu dels Estats Units va ser el Pla Marshall i només va donar fracassos: Cuba, l'Amèrica Llatina, el Vietnam, el Pròxim Orient, l'Afganistan, l'Iraq... Aquesta carta ja està massa gastada. Europa té l'obligació moral i interessada d'ajudar en el conflicte israeliano-palestí. Moralment, per les coses terribles que van succeir, com la Insquisició a Espanya i Hitler a Alemanya, ha d'ajudar el poble jueu a trobar una manera de viure amb els seus veïns que li permeti desenvolupar-se, i per interès propi perquè si la cultura europea no va al Pròxim Orient la violència i el terrorisme del Pròxim Orient vindran a Europa. Europa té l'obligació de prendre una iniciativa concreta, útil i forta i de no deixar-se molestar ni pels americans ni per forces de l'Orient que diuen que no necessiten cap ajuda. Ni el poble palestí ni l'israelià ni la resta del món àrab han estat capaços de trobar una solució per ells mateixos, així que ha de venir alguna cosa de fora i aquesta cosa ha de ser Europa.

M.P. Vostè ha dit que dins d'aquesta Europa, Alemanya i Espanya són els que més hi tenen a dir. Per què?
D.B. Per moltes raons. Espanya perquè és l'únic país del món que va tenir l'experiència que jueus, musulmans i cristians van viure junts i en pau durant set o vuit segles en una època de gran progrés. I Alemanya per raons evidents. El país no pot seguir paralitzat per les atrocitats dels nazis, els cal una altra energia. Les barbaritats del nazisme no es poden oblidar, però la nostra generació d'alemanys de principis del segle XXI ha de fer tot el possible per donar un cop de mà a aquest poble massacrat pels nostres avantpassats. Són raons històriques, morals i d'interès dels països. I si no ho fan serà una catàstrofe per a Europa. Perquè la solució a tots els conflictes que hi ha al Mediterrani i a l'Orient passen obligatòriament per solucionar el problema israeliano-palestí. Si no es resol això no es resol ni l'Iraq, ni l'Afganistan, ni res.

M.P. ¿L'orquestra podrà actuar algun dia a Israel i a Palestina?
D.B. La veritable realització d'aquesta orquestra serà quan puguem actuar a tots els països que hi són representats: Israel, Palestina, Líban, Síria, Jordània i Egipte. I si això encara no és possible és perquè hi ha massa ignoràcia. D'una banda el pànic àrab a la normalització, a tot el que faci olor d'Israel, en una posició molt curta de vista, i de l'altra la ignorància d'Israel, que no té ni idea de com és la societat musulmana. Tots els palestins pensen que tots els israelians són soldats i tancs i tots els israelians pensen que tots els palestins són terroristes. Fins aquí arriba el grau d'ignorància. Hi hauria d'haver intel·lectuals egipcis i sirians que anessin a Israel per fer-se conèixer i obrir una porta a la possibilitat d'entendre's, perquè la solució a aquest problema passa per l'acceptació del patiment de l'altre. Si Israel no s'adona com ha fet patir els palestins i els palestins no entenen el trauma de tota la història jueva no hi haurà solució. L'únic important és entendre que el destí dels pobles israelià i palestí estan units, estan en relació permanent. De quina manera? Això és el que cal discutir. Però això encara no ho han entès ni els uns ni els altres, i en el cas d'Israel és més greu perquè és un Estat potent i que es fa la il·lusió de seguretat a través de la força, però la força no et dóna seguretat, només et dóna la il·lusió de seguretat.

Marta Porter
Avui