Cerca de notícies

Enquesta

El Palau de la Música Catalana acull My name is..., un concert amb la GIO Symphonia

1/11/2024 |

 

El Palau de la Música Catalana acull My name is..., un concert amb la GIO Symphonia, Francesc Prat a la direcció i obres de Steve Reich, Bach i Pärt. El concert, que tindrà lloc al Palau el 5 de novembre, es repetirà el 10 de novembre a l’Auditori de Girona en el marc del festival Temporada Alta

 

El proper dimarts, 5 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el Palau de la Música Catalana acollirà My name is..., un concert amb la GIO Symphonia dirigida per Francesc Prat. Així s’iniciarà oficialment la residència artística de Steve Reich, el compositor convidat d’aquesta temporada 2024-25 al Palau de la Música Catalana, de qui s’interpretaran obres en tres concerts al llarg de la temporada. Aquest primer serà especial, ja que suposa l’estrena a l’Estat espanyol de quatre obres del compositor novaiorquès. El programa, que també inclou obra de Bach i de Pärt, es repetirà el 10 de novembre a l’Auditori de Girona, en el marc del festival Temporada Alta. Es tracta d’una producció que té una acurada posada en escena a càrrec de Noxfera (espai escènic i il·luminació), Enric Giné (espai sonor) i amb vestuari de Marcel Bofill i Nahoko Maeshima.

 

Steve Reich (Nova York, 1936) forma part de la generació d’artistes nord-americans que van crear el corrent musical del Minimalisme i alhora un dels grans referents històrics de la música electrònica actual. Amb més de vuitanta anys i una prolífica producció a les espatlles, és encara avui un creador actiu i un referent per a artistes de diferents disciplines. Obrirà el concert My name is..., obra dels anys seixanta, de caràcter experimental i interactiu amb la qual Reich convida l’espectador a un procés que juga amb el concepte del “jo” en una imprevisible relació amb el nom dels altres. A continuació s’interpretarà Pendulum music per a quatre micròfons i altaveu, una obra que en la versió original té l’aspecte d’una instal·lació artística i on “elements electroacústics es troben sotmesos al vaivé pendular produint una sonoritat amb fases calculables i, alhora, en evolució incessant”, segons el que explica Jacobo Zábalo, doctor en humanitats, al programa de mà.

 

Seguint amb repertori de Reich, a continuació se sentirà la peça Violin phase. Basada “en la repetició de patrons amb un lleuger desfasament per part de les cordes, possibilita la il·lusió d’un moviment real, similar a la contemplació d’un zoòtrop”, tal com comenta Jacobo Zabalo, que igualment recorda l’objectiu del compositor: “és l’atenció de l’oient la que determina en gran manera quin patró resultant en particular escoltarà en un moment donat, aquests patrons es poden entendre com a subproductes psicoacústics de la repetició i el canvi de fase”. La quarta obra del compositor serà Reich/Richter. Encarregada per la galeria The Shed de Nova York l’any 2019, l’obra es basa en la sèrie Patterns de l’artista alemany Gerhard Richter. Sobre una pintura abstracta, Reich genera tot un procés de creació sonora fins a obtenir uns resultats que voregen la psicodèlia.

 

El programa seguirà amb Johann Sebastian Bach, “un dels compositors en què la matemàtica és present d’una manera més cridanera”, segons Zábalo, i un dels grans inspiradors de Reich en la faceta de compositor. De Bach s’interpretarà “Preludi i fuga XI” d’El clave ben temperat, amb arranjament d’Igor Stravinsky.

 

El concert finalitzarà amb la versió per a conjunt instrumental Fratres, del compositor Arvo Pärt, un autèntic clàssic del segle XX, obra considerada per molts d’estil minimalista. “L’obra alterna el contrapunt frenètic de les cordes protagonistes amb l’aparició ex nihilo d’una línia melòdica que semblaria vinguda d’un altre món”, segons Zábalo.

 

Sobre Steve Reich

 

Membre de la generació d’artistes nord-americans que van crear el corrent musical del Minimalisme, Steve Reich (Nova York, 1936) és, juntament amb John Cage, La Monte Young, Terry Riley i Philip Glass, una veu prominent al panorama contemporani i, malgrat la seva edat avançada, encara un creador actiu i un referent per a artistes de diferents disciplines. Per aquest motiu, el Palau de la Música Catalana li ret homenatge amb una programació especial dedicada a la seva obra. Steve Reich és sinònim de contemporaneïtat. I ho és per diverses raons. La introducció de noves tècniques de composició musical, de caire experimental, com l’ús de loops en cintes de casset (It’s gonna rain i Come out) o la retroalimentació de micròfons (Pendulum music), als anys seixanta van suposar un abans i un després al món de la creació musical. Posteriorment Steve Reich va deixar de banda l’experimentació més estricta per practicar la creació purament instrumental en obres cabdals, com Drumming o Music for 18 musicians. Mereixedor de diversos guardons, com el Polar Music Prize o el Premio Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento 2013 en música contemporània, la seva obra ha inspirat multitud d’artistes de generacions posteriors i de gèneres diversos, com els compositors David Lang, Brian Eno o Nico Muhly, però també artistes plàstics rellevants, com Richard Serra o Gerhard Richter. El Palau presentarà un seguit de concerts amb l’obra essencial de Reich per tal que el públic pugui descobrir un vast i divers catàleg que aplega, en si mateix, una part essencial de la història de la música contemporània. El primer concert és aquest amb la GIO Symphonia (5 de novembre), sota la direcció de Francesc Prat; el segon, amb Frames Percussion i Synergy Vocals (16 de gener), i el tercer, juntament amb obres de Raquel García-Tomás, serà interpretat per Frames Percussion, Lluïsa Espigolé al piano i la saxofonista Helena Otero Correa (12 de juny). 

Catclàssics