Cerca de notícies

Enquesta

Migó debuta com a director musical al Reial Cercle Artístic

18/4/2024 |

 

El proper dia 30 d’abril, el compositor català Marc Migó desplegarà una nova faceta artística en el seu debut com a director musical en un concert al Reial Cercle Artístic de Barcelona, amb obres de Rott, Skoryk, Falla, Sarasate i obres pròpies, amb l’orquestra del Reial Cercle Artístic. Aquest debut arriba en un moment en què el compositor està rebent encàrrecs importants com el de l’ensemble Metamorphosen Berlin i les seves obres s’estan estrenant a tots dos costats de l’Atlàntic. La fita més propera és l’estrena de la seva Sardana-Quodlibet a Berlín.

Marc Migó (Barcelona, 1993) és un dels compositors més internacionals de Catalunya només superar la trentena. Format a la Juilliard School of Music de Nova York, a la qual es doctorarà aquest mes de maig, s’ha arrelat amb força als Estats Units sense deixar de banda la Vella Europa, amb una petja important a Barcelona. Ara decideix fer el pas a la direcció musical en una sala molt apreciada per ell, la del Reial Cercle Artístic de Barcelona, amb la seva orquestra pròpia.

El programa del 30 d’abril es compon de peces de Hans Rott, Miroslav Skoryk, Manuel de Falla, Pablo Sarasate i obres pròpies: “Un calidoscopi d’amors adient per a la primavera, just després de Sant Jordi”, apunta Migó. Has Rott representa un Romanticisme molt proper a Mahler -de fet, el seu adagio ens recorda a l’Adagietto de la Cinquena Simfonia-, mentre que la Melodia de Miroslav Skoryk se’ns fa totalment pertinent pel seu homenatge i amor a UcraÏna, molt melancòlic i ple de tendresa. A més, la “Danza ritual del fuego” de l’Amor brujo de Manuel de Falla desprèn vigorositat i caràcter, i els Aires bohemios de Sarasate donen un punt de dramatisme al programa, mentre que la Romança per a cordes del propi Marc Migó és l’orquestració d’un dels moviments del seu Bestiari extint, titulat “El darrer trobador”. Un moviment amable, nostàlgic i lleugerament irònic en la senzillesa del seu llenguatge. Les entrades del concert es posaran a la venda a partir del dia 22 d’abril.

Aquest debut arriba en un moment dolç de la carrera de Marc Migó. El 20 d'abril estrena la Sardana-Quodlibet al NOACK Kulturforum Berlin amb el prestigiós Alinde Quartet. L’obra és un assaig musical sobre la sardana com a gènere musical i símbol identitari. Es tracta d’una nova versió de l'obra Variacions sobre el nom de Pau Casals, encàrrec del violoncel·lista Roger Morelló per al seu disc The Voice of Casals (IBS Classical, 2023) i que l’artista fa sonar arreu d’Europa. La sardana s’interpretarà també a la Kölner Philharmonie el 25 setembre i a la Konzerthaus de Berlín el 27 febrer 2025. El programa inclou també Josquin des Prez, Franz Schubert i Ludwig van Beethoven.

A més, el prestigiós ensemble Metamorphosen Berlin, encapçalat per Wolfgang Emanuel Schmidt, li ha encarregat la Primera Simfonia, una obra per a cordes. Metamorphosen Berlin està integrat per membres de la Berlin Phil i la Stattskapelle. Encara no hi ha data d'estrena assenyalada.

Properament, Marc Migó té cites musicals destacables, com els concerts programats a la Berlin Konzerthaus el proper mes d’octubre, amb l’estrena alemanya de la sonata Cerdanyenca al costat de compositors com Schumann, Gershwin i Franck. El concert serà la presentació del disc homònim, recentment publicat al segell IBS Classical. En l’àmbit discogràfic, hi ha dos projectes independents de gravació dels seus 12 preludis per a piano (Desert Island Preludes), un per part d’Alan Kwiek a l'Argentina i l’altre per part de Marisa Gupta a París. Es tracta d’una obra encarregada per la Foundation for Iberian Music de CUNY (NY), i ha estat tocada parcial o totalment per pianistes com la mateixa Marisa Gupta i Alan Kwiek, però també per Sergi Pacheco i Víctor Braojos. També cal destacar l'estrena del Bestiari extint No. 2 a càrrec d’Oriol Estivill i Daniel Ruiz aquesta tardor a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca, encara sense data fixada al calendari. A més, Marc Migó serà compositor resident al festival Suncoast Composer Fellowship Program a Sarasota, Florida, el proper mes d’agost.

Finalment, cal remarcar l’èxit que el seu Èxtasi de Santa Teresa ha tingut al Festival de Pasqua de Cervera amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell, sota la batuta del mestre Salvador Brotons. El concert incloïa també obres de Mompou, Gerhard, Francesc Andreví, Ricard Lamote de Grignon. Es tracta d’una pàgina basada en l’obra mestra de Bernini, una reflexió sobre el concepte d’èxtasi i com es pot explicar científicament. El crític Albert Mena, a Llegir.cat, ha destacat la que “La peça, més Charakterstück que exemple d’obra programàtica, es vertebra al voltant d’un clímax musical (…)”. Després del clímax, (…) el record de l’èxtasi a poc a poc s’esvaeix, i també a la naturalesa dual i ambigua del fet i ens retorna a la pregunta que Migó havia fet al començament: era l’èxtasi que va representar Bernini físic o espiritual?”. 

Catclàssics