Cerca de notícies

Enquesta

1714. Món de guerres, una òpera per a la pau en el marc del Fòrum Grec

26/7/2004 |

 

El text d'Albert Mestres i la concepció musical de Josep Vicent, que dirigeix a sis músics, donen forma a 1714. Món de guerres. Aquest muntatge és una de les poques òperes de creació contemporània del nostre país i presenta un espectacle a favor de la pau on hi participen cantants i actors. Al Teatre Grec, el 27 i 28 de juliol.

Al contrari del que és habitual en una òpera, 1714. Món de guerres ha estat creada partint d'un llibret i no d'una música. Aquesta és una de les principals novetats que suposa aquest espectacle de creació contemporània que es representa al Fòrum Grec durant dos dies, després de la seva estrena al Festival Castell de Peralada (23 de juliol).

Darrere el llibret que ha donat lloc a l'òpera s'hi troba Albert Mestres, escriptor, traductor i director d'escena, que en aquest cas també s'ha encarregat de la direcció artística de l'obra. Una òpera atípica ja que és una obra nova, en què la música i el text han estat escrits i no extrets de treballs clàssics, com se sol fer normalment en el cas de les òperes.

L'altra novetat de l'espectacle, i també una característica poc habitual de les òperes, és que no es basa en la partitura d'un sol artista, sinó que articula les músiques de sis compositors en un tot global coherent, tot i la diversitat d'estils musicals que combina. Joan Enric Canet, Ximo Cano, Carles Dènia, Josep Maria Mestres Quadreny, Ramon Ramos i Rafael Reina són aquests sis artistes i Josep Vicent, director d'orquestra i percussionista, qui els ha coordinat (i ha creat també alguna música).

"Veus, música, escena, accions teatrals i treball d'actors" que donen com a resultat segons Vicent "una peça musical feta de diferents obres que han estat construïdes amb la sinèrgia inspirada pel text d'Albert Mestres".


No a la guerra
Aquesta òpera està dedicada als morts de totes les guerres i pretén llençar un missatge de pau i d'esperança per tal que, de cara al futur, no es tornin a viure més conflictes bèl·lics.

1714. Món de guerres vol ser un homenatge als morts de l'Iraq, l'Afganistan, Txetxènia, Kosovo, Rwanda, Bòsnia, Angola, Vietnam, als morts de la Segona Guerra Mundial, de la Guerra Civil o de la Primera Guerra Mundial. També -per què no- de la Guerra de Successió Espanyola que per als catalans va acabar amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Aquesta és la idea de partida d'aquest espectacle.

Explica Albert Mestres, que la idea d'escriure aquesta obra li va venir en el moment en què Sarajevo era bombardejada i vivia una situació similar a la que Barcelona va passar el 1714. Va ser aleshores que va veure que calia crear una òpera sobre la "brutalitat sense pal·liatius" de la guerra i que va costar-li deu anys de treball.

Segons Albert Mestres el títol és un dels punts claus de l'obra ja que el 1714 "és per nosaltres un punt bàsic". Tot i que no és una òpera històrica i que no s'hi reflecteixen moments històrics concrets, s'utilitza aquesta data concreta com a referència ja que "es pot parlar de guerres des del 1714 però desgraciadament abans ja se'n parlava i després també se'n parlarà", afirma Ramon Simó, director escènic del muntatge.

Tal com diu Albert Mestres, els morts i les seqüeles que pateix la societat civil són el que tenen en comú totes les guerres. I aquest és un tema que no solen tractar molt sovint les òperes.

Escenes com la caiguda d'una bomba a un mercat ple de gent, violacions, camps de concentració, execucions, ONGs, prostitució, batalles i molt més serveixen per mostrar l'horror de la guerra i el que molt sovint s'anomena "danys col·laterals".


Una òpera amb text parlat
Si seguim mirant els punts que diferencien aquesta òpera de la resta de treballs d'aquest gènere, trobem el fet que a 1714. Món de guerres no només es canten els textos sinó que també hi ha fragments parlats. Manel Barceló, Mireia Chalamanch i Xavier Mestres són els tres actors encarregats d'aquesta part parlada de l'espectacle.

A banda dels elements que apareixen a escena, al muntatge hi destaca una pantalla on s'hi fan projeccions que juguen a favor de la dramatúrgia ja que interaccionen amb l'acció que té lloc a l'escenari i fan de decorat alhora.

Ramon Simó, director i escenògraf teatral, porta a terme la direcció escènica de la que és la seva segona òpera de creació contemporània després de Dulce mal.

Sandra Panaigua
Canal Cultura