Cerca de notícies

Enquesta

John Adams revoluciona Shakespeare amb l'amor madur d'Antoni i Cleòpatra

18/10/2023 |

 

https://www.lavanguardia.com/encatala/20231017/9305080/john-adams-revoluciona-opera-liceu-shakespeare-antoni-cleopatra.html

El compositor de ‘Nixon a la Xina’ estrena òpera a Europa amb una coproducció del Gran Teatre.

“Entenc que sorprengui veure’m compondre una òpera sobre fets de fa dos mil anys, quan sempre m’he ocupat d’esdeveniments del passat recent, com a Nixon a la Xina, Doctor Atomic o La mort de Kinghoffer . Però va ser mentre feia Girls of the Golden West, la meva òpera prèvia, que el meu col·laborador, Peter Sellars, va descobrir que als paratges californians on a mitjans del XIX es buscava or era molt popular recitar Shakespeare com a forma d’entreteniment. Es devia produir la imatge surreal de miners bruts que recitaven Hamlet o El rei Lear. D’aquesta manera, a Girls... vaig introduir algunes escenes de Macbeth i vaig descobrir que m’encanta fer Shakespeare. No soc el primer compositor que ho admet, esclar, però és que, a més, Antoni i Cleòpatra és un drama que coneixia de sempre i m’agrada que els protagonistes ja siguin madurs i no uns joves com Romeu i Julieta. Són gent que, com diuen a Amèrica, hi han estat i han fet tot això”.

John Adams ( Worcester, Massachusetts, 1947) arrufa el nas a l’americana quan pronuncia aquesta última frase amb accent del Far West. El que és potser el compositor viu més apreciat pel món operístic a una banda i a l’altra de l’ Atlàntic és aquests dies al Liceu immers en els assajos d’aquesta Antony & Cleopatra que per primera vegada dirigirà ell mateix des del podi. Sis funcions, del 28 d’octubre al 8 de novembre.

“Shakespeare s’horroritzaria si veiés la manera com busco un ritme intern actual de les paraules”
La partitura és un coencàrrec del mateix Gran Teatre (amb patrocini de la Fundació BBVA, ja que Adams va ser premi Fronteres del Coneixement 2019) i de l’ Òpera de San Francisco, ciutat on resideix. Allà es va estrenar aquest títol l’any passat per commemorar el centenari de la institució. I ara s’ha volgut afegir al projecte la Metropolitan Opera House de Nova York, ja que a ningú no se li escapa que és cavall guanyador a la sempre difícil escena de l’òpera contemporània.

La del 28 al Gran Teatre suposarà l’estrena europea d’una òpera política que parla de Roma versus Egipte i també del règim en declivi d’ Antoni i Cleòpatra versus el totalitarisme emergent del jove August. El llibret, obra del mateix Adams, és el resultat d’una tria de l’original, i sovint extrapola frases o les posa en boca d’altres personatges per sintetitzar l’escena.

La mètrica shakespeariana no és aquí quelcom que s’hagi de respectar. “John aconsegueix acostar-se al públic amb la seva manera directa de comunicar. No tindrem la mètrica de Shakespeare tal com la vam estudiar a l’ escola, però la força del text capta l’atenció i és de molt fàcil comprensió”, apunta Elkhanah Pulitzer, la directora d’escena.

“M’encanta llegir poesia amb mètrica i rima, i és interessant com ha tornat a la nostra cultura a través del rap. Cap poeta no s’atreveix a fer-la servir, però els rapers sí –comenta Adams–. El que jo busco és un ritme intern de les paraules. Probablement, Shakes­peare s’horroritzaria, però ho expresso d’una manera coherent amb la contemporaneïtat”.

La posada en escena juga amb el teatre dins del teatre. O, més ben dit, amb el cinema dins del teatre, ja que recorre a la iconografia del Hollywood dels anys trenta, amb elements art déco. “Volíem jugar amb els mites, les Liz Taylor i els Richard Burton, i amb la idea del que significa ser una persona pública amb una màscara”, explica Pulitzer. Així doncs, a l’esfera del que és públic, l’espectador es troba amb els actors de Hollywood i els paparazzis, mentre que intramurs, a la privacitat, aquests es converteixen realment en els éssers històrics que interpreten: dues persones l’amor de les quals, en aquell context geopolític, representa la fusió de dues cultures per crear un món nou on es basteixen ponts per a l’ entesa. “És curiós com aquella zona geogràfica encara avui és tan volàtil”, deia Adams pensant en Israel.

En aquesta producció, Antony és a Hawaii, de tornada de tot, també del passat com a gran general militar: només pensa a divertir-se. Cleòpatra, en canvi, el continua estimant i encara té coses per demostrar a Alexandria. Són dos líders icònics entre qui corre la intel·ligència i el desig sexual, però l’ambigüitat política provocarà que al final prevalgui l’amor.

El tercer en discòrdia és August, que instaurarà un govern totalitari amb puny d’acer i desplaçarà la generació predecessora. “La meva analogia es construeix a partir del que jo visc a San Francisco, on sorgeixen Facebook, Twitter... Hi són tots aquests masters de l’univers, joves bilionaris que diuen tenir la raó”, afegeix el compositor.

Tant la soprano dels Estats Units Julia Bullock com el baríton canadenc Gerald Finley ja havien treballat amb Adams. Ella va participar en l’elenc de Girls ... i va animar el compositor a dur a escena un Shakespeare. Finley, per la seva banda, és l’ Oppenheimer de Doctor Atomic . Per una vegada, l’òpera es va anticipar al superèxit cinematogràfic!

Si en el passat van defensar les seves òperes al Liceu des de Stravinski a Richard Strauss, Falla, Glazunov, Mascagni o Toldrà, aquest cop serà John Adams qui s’asseurà al podi. “No entenc mai del tot les meves obres fins que les dirigeixo jo mateix”, re­vela. 

Maricel Chavarría
La Vanguardia