Cerca de notícies

Enquesta

Al voltant de Càndida Pérez

28/7/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/al-voltant-de-candida-perez-333088

Avui commemorem el 130è aniversari del naixement de la compositora i cançonetista olotina; repassem la seva biografia i analitzem un dels seus cuplets inèdits.

Càndida Pérez i Martínez (1893 – 1989) va ser cupletista i intèrpret, però sobretot va compondre bona part de la banda sonora de l’imaginari català de les primeres dècades del segle XX. Les seves cançons recullen el retrat d’una contemporaneïtat social i cultural feta de lletres iròniques, respecte a la tradició i burla a les coses serioses; beu del teatre de varietats i de la saviesa popular, se les fa seves i les retorna per celebrar i per commoure. Al voltant de la seva figura hi conviuen música, literatura, història, cultura, memòria, tradició; tot allò que sosté la vida quotidiana, que és, finalment, la vida de tots.

Càndida Pérez i Martínez
Farem un repàs biogràfic breu: després d’haver trepitjat diferents escenaris i haver estudiat música i composició –primer a l’Ateneu Obrer, després al Cinema Teatre Ideal Park i finalment a la gran ciutat, Barcelona–, ella i Melquíadez Lucarelli Ferri van fundar una acadèmia de música, cant, dansa i expressió interpretativa a la capital catalana. Un any abans ja havia començat a compondre els seus primers cuplets, que va interpretar la llavors internacionalment coneguda Raquel Meller, amb qui compartiria una gran amistat. Pérez es casaria amb Lucarelli, qui havia sigut el seu mestre i soci, faria gires per Europa –Itàlia i França– i Amèrica del Sud; a Argentina, Uruguay, Brasil, on actuà i interpretà cuplets en llengua catalana, amb gran èxit. Va adoptar la nacionalitat argentina i el nom artístic d’Alba, se separà de Lucarelli, es casà amb l’artista brasiler Luiz Fossati Ferri i s’establí a Brasil. A causa d’una infecció va baixar dels escenaris l’any 1932. Quan va tornar a terres catalanes, el 1968, era ja molt gran i quedava lluny el seu passat com a artista, però el 1971 encara seria convidada d’honor de Núria Feliu a “La nit del Cuplet Català”, que va tenir lloc a El Molino de Barcelona. Va morir als 96 anys a Olot, la ciutat que l’havia vist néixer.

Els temes que musicà són irònics i divertits moltes vegades, però també són delicats i sensibles. I és que Pérez Martínez va ser una de les impulsores del cuplet sentimental, que tractava temàtiques més profundes, properes a una realitat més aviat crua, fugint de l’alegria i lleugeresa característiques del cuplet tradicional. Va fer servir la citació a altres obres per elaborar una història –és el cas d’El Noi de la Mare, que canvia el final per un de tràgic–, per prendre la protagonista d’un relat popular –és el cas de La Marieta de l’ull viu, que recull la tonada que es va fer famosa amb la re-descoberta de la Font del Gat– o per evocar un bagatge cultural comú, com és el cas d’Els tres amors.

Hermenèutica d’un cuplet

Hi ha moltes maneres de rebre i llegir tot allò que ens arriba: aquí, nosaltres ens posarem les ulleres de teoria literària per parlar d’una obra escrita en 6/8 i en Re major, una obra que justament reelabora un material popular. Aquest últim cuplet que comentàvem, Els tres amors –amb lletra de Ventura Gassol– cita, o més aviat parafraseja, la cançó popular coneguda com A la vora de la mar o El mariner. Per qui no la recordi, Arianna Savall en va fer una versió preciosa fa uns anys, publicada a un disc titulat Bella Terra (Alia Vox, 2003).

En totes dues històries es presenta una donzella situada al costat del mar que broda amb seda vermella; una seda que facilita un mariner arribat del mar en una nau. En els dos casos, el mariner s’endú amb la nau a aquesta donzella i la sorprèn revelant-li la seva identitat: no és un mariner, sinó un rei. Ara bé, la reformulació del cuplet de Pérez Martínez canvia totalment els rols dels personatges. Per explicar-ho, em serveixo del folklorista rus Vladimir Propp, que categoritzà un centenar de contes en diverses etiquetes, entre les quals la d’heroi –protagonista que pretén resoldre una tensió o resoldre la història–, princesa –allò que vol aconseguir l’heroi– i malvat –allò que impedeix a l’heroi aconseguir la princesa–.

En el cas de la cançó popular, el protagonista o heroi és el Mariner: és ell el personatge actiu, l’encarregat de resoldre la tensió, és ell el que té un objectiu, que és aconseguir el seu objecte de desig o princesa, en aquest cas la Donzella. L’obstacle amb el que es troba o el malvat és la negativa inicial de la Donzella, perquè l’objecte de desig d’ella no es correspon amb el d’ell: podríem dir que és contrari. Hi ha un gir final –el mariner és realment el fill del rei– i podem entendre, encara que la cançó no ho especifiqui així, que l’objecte de desig d’ella acaba per coincidir amb el d’ell.

És totalment diferent el cas d’Els tres amors, on l’heroi o personatge encarregat de canviar l’ordre de les coses és la Donzella. És ella la que desitja, la que vol, la que somia tenir, no un objecte de desig, sinó tres –podríem dir– princeses: la vela, el mariner i l’estrella. Allò que impedeix, en un primer moment, la resolució de la història també és la negativa inicial del personatge femení, però per una raó molt diferent. Allò que li ofereix el personatge masculí no és contrari, sinó insuficient. Després de l’alternativa que li ofereix el mariner, ella decideix –no és raptada, no és el personatge masculí que decideix per ella– fer-se marinera.

Deixo a continuació la lletra d’aquest cuplet que vaig descobrir amb estima i sorpresa al CEDOA de l’SGAE de Barcelona per si voleu, vosaltres mateixos, fer aquesta comparació. Aprofito per deixar escrit que la Plataforma per la Reivindicació de la Personalitat de la compositora Càndida Pérez –fundada pel seu biògraf, Josep Maria Canals Ferrarons– treballa des de fa temps per preservar la memòria d’aquesta compositora i artista catalana, i que, en aquesta mateixa direcció, la cantant Rocío Romero Grau i la pianista i flautista Elisa Planogumà van enregistrar un disc titulat Càndida Memòria.

“De tant de mirar-me el cel / m’he enamorat d’una estrella /de tant de mirar-me el mar / m’he enamorat d’una vela. / M’he enamorat de l’amor / del fadrí que la nau mena; / enamorada com soc / canto al sol i a la serena.”

“Joiosa la qui els haurà, /la vela el fadrí i l’estrella. /Mestral, canta canta fort / que’l reialme ja’ns espera!”

“El fadrí que ho ha sentit, / i atansa la nau a terra, diu: voleu el meu amor? Per vós el guardo doncella; / si amb el meu no’n teniu prou / preneu la nau i la vela, / Jo li dic que no’n tinc prou, / que m’hi manca el de l’estrella.”

“L’estrella que voleu vos / la podeu brodá a la vela. / Brodeu-li amb un or ben groc / i un xic de seda vermella. / Amb aqueixos tres amors / jo que me’n faig marinera. / No’n sou marinera, no, / que sereu la meva reina.” 

Alba Nogueras i Jané
Núvol