Cerca de notícies

Enquesta

L'original de l'original

8/7/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/loriginal-de-original-330076

L’ensemble Sweet Noyse interpreta un repertori basat en sonates, suites i partites de Bach al Monestir de Pedralbes

Els grans noms del passat ens fan respecte. Ens els mirem des de la distància com a grans pedres seculars inqüestionables i inamovibles, i oblidem que un dia van ser vius, i per tant humans, i per tant perennes i canviants. Sota el títol «Bach de Cambra: Sonates, Suites i Partites», l’ensemble Sweet Noyse –Tiam Goudarzi, flautes de bec, Farran Sylvan James, violí, Emmanuel Balsa, viola de gamba, Jean-Christophe Dijoux, clavicèmbal– interpretaran un programa d’obres transcrites o arranjades; un repertori que apel·la a la mal·leabilitat d’aquesta música, una flexibilitat que exercia el mateix compositor en adaptar-se en funció dels músics disponibles, del context i de l’evolució del gust musical. Això serà el proper dijous 13 de juliol a les 20h al Monestir de Pedralbes, en el marc del cicle Vespres Musicals.

Començarem partint d’un arranjament de la Sonata per a viola de gamba i clave obligat BWV 1028. L’original comença amb un adagio en el qual la viola de gamba es desenvolupa en una breu introducció lírica; presenta un tema que repeteix el clavicèmbal i que condueix fins un Allegro vivo amb ecos del moviment precedent per, finalment, arribar a l’Andante, un cànon ple d’ornamentacions i de ritme sicilià i acabar amb un Allegro amb estil de toccata, de gran rapidesa. Al concert, però, en sentirem una sonata a trio; una forma pròpia del barroc, escrita normalment per a dues veus melòdiques i un baix continu. Cal dir que, en aquest context, la paraula trio fa referència a la tècnica contrapuntística, que parteix de tres veus diferents, i no al número d’instrumentistes que l’han d’executar.

No se sap amb certesa quines obres va escriure Bach, originalment, per a llaüt; en té diverses per aquest instrument que, realment, son transcripcions de peces per a violí o violoncel. En tot cas, però, sembla que la seva Suite o Partida catalogada com a BWV 997 sí que va ser escrita des d’un primer moment per al llaüt; o per al Lautenwerk, un instrument molt semblant al clavecí en aparença que, però, tenia les cordes de tripa, en comptes de tenir-les metàl·liques, i per tant tenia un so més dolç. Consta de cinc moviments: un Preludi a dues veus florit i flexible, una Fuga en forma da capo que va cobrant intensitat a mesura que avança, una Sarabande dividida a dues meitats iguals, i una Giga amb la seva variació (anomenada Doble).

I d’un instrument solista al següent: al concert del proper dijous gaudirem d’un arranjament de la Partida per a flauta BWV 1013. El manuscrit el va ser descobert pel músic alemany Karl Straube l’any 1917 i els editors el van publicar sota el nom de «Partita», tot i que el títol original era «Solo p[our une] flûte traversière par J. S. Bach». Encara que en un primer moment es va pensar que l’obra l’havia copiat el mateix compositor, més endavant es va saber que ho havien fet dos escrivents anònims; segons els estudis musicològics de la partitura, es creu que s’hauria copiat, primer a Köthen entre el 1722 i 1723, i després a Leipzig entre 1723 i 1724. L’obra consta de quatre moviments: una Allemande, una Courente, una Sarabande i una Bourréeanglesa.

Seguirem a Leipzig amb la Sonata per a traverso i clave obligat en Mi menor BWV 1030; una obra que ens parla especialment de la reescriptura i els arranjaments del pare del barroc. Sembla ser que en el moment en què Bach va compondre aquesta obra era director del Collegium Musicum de la ciutat saxona i, com que els seus fills tocaven habitualment a aquesta societat musical d’estudiants universitaris, és possible que la compongués per a l’ocasió, per a fer lluir el talent d’un dels seus fills, flautista virtuós. Però d’aquesta sonata n’existeix, com a mínim, una versió anterior en sol menor amb un clavicèmbal concertant que, alhora, aprofita algunes parts d’una revisió d’una altra sonata de trio encara escrita abans.

Acabarem el concert amb una Sonata a Trio en Do major, basada en la Sonata per a traverso i clave obligat en La major BWV 1032. La història d’aquesta partitura és una història, també, de reconstrucció: es van perdre un nombre important de pàgines del primer moviment, ja podem divagar sobre si aquest fet va ser fortuït o provocat. Resulta, però, que aquesta sonata en si, l’original de la BWV 1032, segurament també era una reconstrucció d’una obra anterior: algunes notes al manuscrit suggereixen que la versió prèvia seria una sonata a trio per a flauta, violí i baix continu. Interpretar aquesta obra, així doncs, en l’adaptació que ens proposarà Sweet Noyse dijous que ve serà fer, realment, un pas més cap a l’original de l’original.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol