31/3/2023 |
La Monnaie/De Munt (Bèlgica) recentment ha anunciat la seva nova temporada 23/24, que inclou dues noves produccions del reconegut director Romeo Castellucci, de les òperes wagnerianes Die Walküre i Das Rheingold. El Gran Teatre del Liceu i La Monnaie coprodueixen una nova proposta del cicle wagnerià Der Ring des Nibelungen amb el segell de Castellucci. El teatre belga estrenarà la propera temporada 23/24 les noves produccions de les òperes Das Rheingold i Die Walküre. Més endavant ho farà amb Siegfried i Götterdämmerung. El Gran Teatre del Liceu començarà el cicle la temporada 26/27.
Segons el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, poder presentar un Ring “és un somni per a qualsevol teatre d’òpera del món. Dins de la tradició de Wagner amb el Liceu, hem de parlar d’esdeveniment d’importància. Sumat al fet que és una coproducció de Romeo Castellucci, aleshores és un must que anuncia una aproximació ritual d’excepció”.
I afegeix: “Castellucci defineix una nova manera d’entendre l’òpera i la recodifica proposant una cerimònia ètica i estètica, tot reflexionant sobre el món d’avui a partir d’aquest compendi de les emocions humanes com és la Tetralogia. Sens dubte, és un immens plaer poder oferir a Barcelona aquest projecte monumental que il·lusiona a tots els equips del teatre i que esperem sigui fascinant pels nostres públics.”
L'estiu de 1876 s'obre un nou capítol decisiu en la història del teatre musical. L'estrena de Der Ring des Nibelungen a la Bayreuth Festspielhaus va ser una revolució estètica, filosòfica i sobretot artística. Durant aquesta "obra teatral escènica" –formada per Das Rheingold , Die Walküre , Siegfried i Götterdämmerung– , Richard Wagner va exposar els principis de la seva nova doctrina, inspirada en la tragèdia antiga, en un intent d' unir art i societat. El Gesamtkunstwerk, l'obra d'art total procedent de l'antiga Grècia, va renéixer de les seves cendres.
Wagner va preferir el terme "drama musical" a "òpera", una noció que considerava que s'havia buidat en la mesura que els mitjans d'expressió (la música) s'havien convertit en objecte d'expressió en detriment del drama. Aquí, totes les formes d'art, incloses la música, el teatre i la poesia, es reuneixen per crear, conjuntament, el drama.
A més, el poeta compositor va escriure quatre llibrets, donant a les paraules un paper fonamental tant en l'expressió teatral com musical. Amb aquesta finalitat, va recórrer a la mitologia nòrdica (germànica i escandinava), utilitzant trenta-quatre personatges per explicar la perversió del món, provocada per la renúncia a l'amor per aconseguir el poder. Per aconseguir la unificació lingüística d'aquesta colossal partitura, Wagner va posar fi al predomini dels cantants i de la veu concedint a l'orquestra un lloc decisiu, el de narrador, que els grecs reservaven per a l'antic cor.
El director i artista visual Romeo Castellucci abordarà aquest material mitològic i projectarà les seves visions al llarg d’aquest viatge representant concretament elements tan clau de l' Anell com l'aigua i el foc. Aquesta lectura simbòlica se centrarà en aspectes essencials del llibret, convidant l'espectador a forjar la seva pròpia interpretació. Evitant la ironia, Castellucci tractarà cada protagonista amb la mateixa importància, destacant les aspiracions, les emocions i els pensaments que els animen: l'amor absolut i la conquesta del poder.
Catclàssics