Cerca de notícies

Enquesta

El difícil art de la pinzellada

22/7/2004 |

 

Des de fa uns quants anys, els llibres de memòries han ocupat el lloc que havien de tenir en la nostra literatura. El company Josep Pernau ha sabut, en les seves, contrapuntejar una extensa i detallada informació amb oportuns tocs d'ironia. Però és clar que hi ha moltes maneres d'escriure unes memòries o una biografia. No és un gènere fàcil. Un periodista que va redactar la biografia del violinista Tibor Varga explica que en una reunió el músic el va presentar amb aquestes paraules: "Aquest és l'home que hauria d'haver matat".

Dos anys abans, el periodista havia acceptat l'encàrrec de seguir Tibor Varga per tot arreu per escriure el llibre. Aleshores va descobrir que aquell home d'espatlles quadrades i físicament infatigable anava més de pressa que la seva ombra.

Durant mesos, el biògraf va assistir a concerts on el músic feia el paper de violinista o de director d'orquestra, a les lli- çons que donava, als festivals que dirigia. "M'hi enganxava com un pop per anar recollint tot el que m'explicava". I de tant en tant em deia: "Haurà de desxifrar el que dic, perquè el meu pensament és tan ràpid que les paraules no sempre s'encadenen correctament". Varga era un gran pedagog, que s'entusiasmava amb l'èxit dels seus alumnes i sabia despertar-los la passió.

Quan el periodista li va presentar la primera redacció de la seva biografia, que era molt completa, al músic no li va agradar gaire. I l'observació que va fer em sembla no només rotunda, sinó vàlida: "Els compositors, com els escriptors, són grans sobretot gràcies a allò que no han escrit. Han evitat el que és superflu. I vostè no ho ha fet. Durant tota la meva vida he anat directament al que és essencial".

Això m'ha fet pensar en la paraula pinzellades. "Ho faré amb quatre pinzellades..." Per mi, hi ha dibuixos fets "amb quatre pinzellades" molt més suggestius que completíssims quadros a l'oli. El retrat d'un personatge, d'una situació, amb quatre pinzellades. Sovint és més profund que un estudi monumental.

Josep Mª Espinàs
El Periódico