Cerca de notícies

Enquesta

La música clàssica és moda

21/7/2004 |

 

L'augment d'espectadors i concerts de música clàssica a Catalunya contrasta amb un retrocés general a la resta de l'Estat.

La música clàssica, a diferència de la resta de l'Estat, viu un moment dolç a Catalunya, tal com es desprèn de les dades presentades ahir a Barcelona per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). Els augments d'un 5,5% en el nombre de funcions; d'un 10,7% pel que fa als espectadors i d'un 23% en la recaptació dels concerts certifiquen una tendència a l'alça que es veu reforçada per la inclusió de l'Auditori de Barcelona, el Palau de la Música i el Liceu entre les principals sales de l'Estat. El lleuger descens de visites al cinema, la crisi de la indústria discogràfica arran de la pirateria i els 3,2 milions d'euros recaptats en l'últim concert dels Rolling Stones a Barcelona són altres dades destacables de l'anuari 2004 de la SGAE.

Catalunya va registrar durant el 2003 un seguit de dades sobre l'activitat cultural del país que, en la majoria dels casos, conviden a l'optimisme. En arts escèniques (teatre, dansa i lírica) s'ha arribat als 2.775.246 espectadors durant el 2003 (un 11,2% més que el 2002); a les 57.259 representacions (augment d'un 6,1%) i als 47,1 milions d'euros (0,4 més que en l'any anterior) recaptats. Dades que certifiquen, d'una banda, que la crisi que es va patir en l'àmbit estatal l'any 2001 ja ha estat superada i que Catalunya, la part de l'Estat que ha mostrat un major creixement en espectadors d'arts escèniques durant el 2003, gaudeix d'una tendència a l'alça en oferta i consum d'activitats culturals.

Més teatre però no tant com a Madrid Les 2.234.890 persones que durant el 2003 van anar al teatre a Catalunya (un 17% més que el 2002), les 11.092 funcions que es van realitzar (un 12% més que l'any anterior) i la inclusió de set espais de Barcelona (Liceu, Victòria, Tivoli, Poliorama, Condal, Novedades i TNC) entre els vint primers escenaris de tot l'Estat constaten el bon moment que viu -almenys pel que fa a les xifres- el teatre a Catalunya. Amb tot, Madrid (que només amb El fantasma de la ópera ja va ingressar un 14,3% de la recaptació en teatre obtinguda l'any passat a tot l'Estat) continua estant per davant de Barcelona.

La clàssica creix. Tot i que en l'àmbit estatal, els concerts i el nombre d'espectadors de música clàssica durant el 2003 van mostrar descensos considerables, a Catalunya les dades apunten en sentit contrari. Si a l'Estat, per exemple, la xifra d'espectadors va patir un retrocés d'un 8,4%, a Catalunya -on tots els indicadors relatius a música clàssica són positius- va augmentar un 10,7%. A més, la recaptació en concerts de música clàssica en terres catalanes ha crescut un 23%, un fet que col·loca l'Auditori, el Palau de la Música i el Gran Teatre del Liceu entre les quatre primeres sales de l'Estat, superades només per l'Auditorio Nacional de Música de Madrid.

Més pantalles per a menys espectadors. Catalunya és, amb 778 pantalles, la zona de l'Estat que disposa d'un millor parc cinematogràfic. L'augment de pantalles (27 més que el 2002) contrasta, però, amb un lleuger descens d'espectadors (28,6 milions, un 1,4% menys que el 2002), i això genera una certa paradoxa. Amb tot, Catalunya -amb una mitjana de 4,2 pel·lícules per habitant i any- presenta la segona freqüència d'assistència al cinema més elevada de l'Estat espanyol.

Els Stones, amb les butxaques plenes. Tot i que la xifra d'espectadors que van anar a concerts de música popular el 2003 està només un xic per sota de la del 2002 (l'any, cal recordar-ho, de les gires multitudinàries d'Operación triunfo), les xifres refermen la música popular dins la trajectòria positiva dels últims anys. A Catalunya es van comptar un total de 3.705.962 espectadors, una xifra gairebé idèntica que la del 2002 i només superada, en l'àmbit estatal, per Andalusia. A Barcelona, però, els Rolling Stones -que van congregar 65.181 persones- van firmar el concert amb més assistència de l'Estat durant tot l'any, amb una recaptació que sobrepassa els tres milions d'euros.

G. Vidal
El Punt