Cerca de notícies

Enquesta

Mor als 63 anys la soprano Ana María Sánchez

18/9/2022 |

 

http://www.revistamusical.cat/mor-als-63-anys-la-soprano-ana-maria-sanchez/

La mort, aquest dissabte, 17 de setembre, d’Ana María Sánchez posa fi a una carrera de gairebé una trentena d’anys al món de la lírica. Nascuda a Elda (Vinalopó Mitjà), la soprano alacantina va cantar arreu d’Europa –a més de Nova York, Mèxic i Buenos Aires– i, en nombroses ocasions, a Catalunya.

Formada al Conservatori Òscar Esplà d’Alacant i a l’Escuela Superior de Canto de Madrid, va debutar a Palma el 1994 en el rol d’Abigaille de Nabucco de Verdi. Prèviament havia estat distingida amb guardons com ara el premi a la millor interpretació de música en euskera al IV Concurs Internacional de Cant de Bilbao el 1992, el segon premi al Concurs Internacional de Cant Città di Enna el 1993, i també un segon premi al Concurs Tenor Viñas de Barcelona el 1994.

Posseïdora d’un repertori ampli, que incloïa de Mozart a Strauss, passant per Wagner i un gran nombre de compositors italians –Donizetti, Verdi, Cilea o Puccini–, així com diversos rols de sarsuela –alguns dels quals va deixar enregistrats–, la seva trajectòria la va dur a cantar a nombrosos teatres d’òpera europeus –Hamburg, Munic, Berlín, Dresden, Zuric, Salzburg, Estrasburg, Marsella, Florència, Venècia, Lisboa, Madrid, Oviedo o Sevilla–, a més del Metropolitan de Nova York, Palacio de Bellas Artes de Mèxic o Teatro Colón de Buenos Aires. També, és clar, havia actuat sovint al Palau de les Arts i al Palau de la Música de València i, al Principat, ho havia fet en diverses ocasions al Gran Teatre del Liceu i al Festival de Peralada.

Durant uns anys (2008-2012) va exercir la docència en cant al Conservatori Superior de Música del Liceu, abans de fer-ho a Musikene (Centre Superior de Música del País Basc) i al Conservatorio Superior d’Alacant. A la seva ciutat, Elda, dirigia i presidia el jurat del Concurs Internacional de Cant Ciutat d’Elda, i el Conservatori porta el seu nom.

L’any 2019, com a conseqüència d’un càncer, va posar fi a la seva carrera artística, motiu pel qual l’Escuela Superior de Canto de Madrid li va concedir la Insígnia de Plata. El guardó se sumava a reconeixements com ara la pertinença com a acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, la Reial Orde del Mèrit Civil o, més recentment, el Premi Nacional Cultura Viva a la Lírica. 

Revista Musical Catalana