ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

El Palau de la Música Catalana acull un concert d'homenatge a Leonora Milà

13/9/2022 |

 

http://www.revistamusical.cat/el-palau-de-la-musica-catalana-acull-un-concert-dhomenatge-a-leonora-mila-amb-motiu-del-seu-vuitante-aniversari/

El Palau de la Música Catalana acull un concert d’homenatge a Leonora Milà amb motiu del seu vuitantè aniversari

El proper diumenge 18 de setembre (17.30 h, Sala de Concerts) el Palau de la Música Catalana acollirà un concert d’homenatge a la pianista i compositora Leonora Milà amb motiu del seu vuitantè aniversari. Figura clau de la interpretació pianística i exemple sòlid de la composició a casa nostra, diverses generacions de músics s’hi han emmirallat. El concert, organitzat per El Far Blau, amb la col·laboració de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i el Concurs Maria Canals, tindrà format simfònic, en què Salvador Brotons dirigirà la Camerata Eduard Toldrà, formació resident a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, i el pianista Albert Guinovart actuarà com a solista convidat.

Serà un concert molt especial, en el qual s’interpretaran obres de la compositora, com ara una peça pràcticament inèdita titulada Temps de matinada, composta quan tenia set anys al costat d’Eduard Toldrà, que va fer-ne l’orquestració; el Concert per a piano i orquestra núm. 4, op. 115, dedicat a Maria Canals, amb arranjaments del mateix Albert Guinovart, i Quatre havaneres per a corda. El programa es completarà amb Fusió, op. 45 de Salvador Brotons, per a orquestra de corda, i la Simfonia núm. 1, en Re major, op. 25 de Prokófiev. L’homenatge es repetirà el diumenge 2 d’octubre a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú (19 h).

Leonora Milà i Romeu ha compaginat al llarg de la seva carrera professional tant la vessant d’intèrpret amb la de compositora. Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1942, el seu pare, Josep Milà, va ser un violoncel·lista destacat de l’Orquestra Pau Casals i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Deixebla de la pedagoga Maria Canals, va rebre el qualificatiu de “nena prodigi” gràcies als dos concerts que el 1949 va oferir al Palau de la Música Catalana quan tenia sis anys, en què va interpretar obra pròpia i el Concert per a piano i orquestra, KV 488 de W. A. Mozart, amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, que dirigia el també vilanoví Eduard Toldrà. Als dotze anys començà la seva carrera internacional amb una actuació en un programa de la BBC de Londres interpretant peces per a piano d’Enric Granados i Manuel de Falla. Un any després, el 1955, tornà a Londres per actuar al Royal Albert Hall amb Noches en los jardines de España de Manuel de Falla, amb la London Philharmonic Orchestra dirigida per Rudolph Dunbar. El 1966 va guanyar el Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals i va ser finalista del Concorso Internazionale di Musica G. B. Viotti (Vercelli, Itàlia). Llargues gires per Europa, els Estats Units i l’Àsia la van convertir en la primera artista espanyola que actuava a la República Popular de la Xina (1979), a gravar un disc amb la China National Symphony Orchestra (1988) i a ser també la primera compositora que estrenava un ballet a Sant Petersburg, Tirant lo Blanc. Per aquesta obra va rebre el Premi Internacional de la Cultura Catalana, concedit a València el 1995; posteriorment es va estrenar al Gran Teatre del Liceu amb la companyia Sant Petersburg State Ballet.

Entre l’extensa obra escrita, formada per més d’un centenar de partitures, en destaquen els quatre Concerts per a piano i orquestra, l’exitós CD d’havaneres per a piano, les cançons per a veu i piano basades en textos de poetes com J. W. Goethe, Salvador Espriu i Joan Maragall, i dos ballets breus titulats Pintor Lee i Drame a trois gravats per la Sant Petersburg State Symphony Orchestra of Mussorgsky Theatre. Milà té més d’una trentena de discos publicats, ja sigui com a solista o acompanyada d’orquestres de renom internacional, entre els quals destaca la seva versió de Das Wohltemperierte Klavier de J. S. Bach, que la crítica especialitzada considera “de referència”. El dia 15 d’octubre de 2015 s’acomiadava del públic com a artista professional, al Palau de la Música, i el juliol del 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva vàlua com a persona, compositora i pianista. 


Revista Musical Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet