Cerca de notícies

Enquesta

Escoltant Jordi Savall sobre les tombes de reis d'Aragó

11/8/2022 |

 

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20220810/festival-jordi-savall-santes-creus-poblet-montblanc-14244444

Diferents espais del conjunt cistercenc de Santes Creus acullen a partir d’aquest dijous i durant cinc dies nou concerts de música antiga
«En aquest lloc meravellós la música adquireix una altra dimensió», assegura el mestre, que participarà en cinc de les propostes amb diferents conjunts

Escoltar música escrita fa segles permet viatjar en el temps i més si s’escolta entre les parets del Reial Monestir de Santes Creus, abadia cistercenca erigida a partir del segle XII. Allà precisament culmina aquest cap de setmana la segona edició del Festival Jordi Savall. De dijous a dilluns, durant cinc dies, els conjunts del cèlebre director i gambista i altres grups i intèrprets, alguns d’emergents, oferiran nou concerts molt especials. Es desenvoluparan tant dins de l’església del monestir, on hi ha enterrats els reis d’Aragó Pere III i Jaume II, com als claustres i l’esplanada adjacent.

«Els edificis històrics creen un ambient espiritual fabulós i un so únic en el qual els harmònics es propaguen d’una altra manera. Potser no permeten apreciar tots els detalls com en un auditori, però l’experiència és molt intensa», diu Savall, un dels músics catalans més internacionals i premiats, que des de fa mig segle es dedica amb afany a recuperar músiques enfonsades en l’oblit. «Banyar-te al mar o en un llac és diferent de fer-ho en una piscina, mai serà el mateix. Passa el mateix amb la música. En un lloc com Santes Creus un s’hi submergeix d’una altra manera gràcies a tot el que l’envolta. En aquest lloc meravellós la música adquireix una altra dimensió».

En aquesta segona edició del festival públic i artistes han pogut comprovar-ho ja en els concerts realitzats el juliol a l’església de Santa María i al convent de Sant Francesc a Montblanc, i al Reial Monestir de Santa María de Poblet.

La fascinació de Savall per Poblet i altres enclavaments màgics de la ruta del Císter es remunta a fa més de 40 anys, quan va realitzar un curs de música medieval. Les seves ganes per oferir les condicions exactes d’interpretació com fa segles l’han portat a organitzar festivals similars a l’abadia de Fontfroide, a França, a prop de Narbona, on també ha gravat discos, així com a la canònica de Sant Vicenç de Cardona.

Segons la seva opinió, «el patrimoni de la Catalunya Sud està una mica oblidat i és una llàstima perquè és meravellós». Especialista en la recuperació de tresors del patrimoni musical, espera aportar el seu gra de sorra amb aquest festival per animar la gent a descobrir noves experiències fora de les rutes habituals de vacances de molts melòmans, «que a l’estiu solen prioritzar la Costa Brava i la Cerdanya».

Savall i els seus conjunts actuaran cada dia, sempre de nit, quan s’espera que refresqui més. Als seus de 81 anys, Savall sembla incansable. Té moltes ganes de tocar a Santes Creus. «Tants concerts no són cap esforç, al contrari, són un regal per a mi. Sobretot tenint en compte com de complicats que estan els aeroports i el malson que suposa ara viatjar amb avió. Serà un plaer traslladar-me a Santes Creus amb cotxe i instal·lar-me cinc dies allà per fer música, disfrutar de concerts i conferències».

El patrimoni de la Catalunya Sud està una mica oblidat i és meravellós

El mestre actuarà amb els seus diferents conjunts: Hespèrion XXI (Basilea, 1974), conjunt creat per recuperar la música anterior al segle XIX amb criteris històrics i instruments originals; La Capella Reial de Catalunya (Barcelona 1987), conjunt vocal i instrumental que interpreta música medieval, renaixentista i barroca amb criteris històrics especialitzada en música espanyola; i Le Concert des Nations (París, 1989), orquestra amb instruments d’època el repertori dels quals inclou del barroc al romanticisme. Durant el dia, en horaris de matí i tarda hi haurà actuacions de conjunts joves –Rêve de l’Iran, la Jove Capella Reial de Catalunya, El Jubilate i Dichos Diabolos– i concerts a càrrec del trio del genial violinista i cantant romaní Tcha Limberger, amb un programa titulat ‘El espíritu gitano’, i de la violinista Lina Tur Bonet amb una selecció de ‘Les sonates del rosari’, d’Heinrich Franz von Biber.

Repertori ampli i variat
El festival, dedicat a la pau, permetrà explorar diferents sons, tant religiosos com profans. En el seu primer concert dijous connectarà intèrprets destacats de diferents països i cultures del Mediterrani a ‘Mare Nostrum’. La vetllada inaugural estarà dedicada als refugiats i els immigrants amb un programa on dialogaran músiques cristianes, sefardites, otomanes i araboandaluses.

Enginyer musical
Divendres el mestre oferirà ‘Ignacio de Loyola: èxode i èxtasi’, un programa que recorre la vida del sant que va viure entre 1491-1456 i va fundar l’ordre de la Companyia de Jesús, els jesuïtes. I dissabte, l’escenari més gran, situat a l’esplanada davant el monestir, amb capacitat per a 600 persones, acollirà l’actuació amb un programa que recupera grans obres com ‘Música per als reials focs artificials’, de Händel que celebrava el 1749 la Pau d’Aquisgrà. «Hem de reivindicar la pau amb el cant i l’harmonia que es crea des de la interpretació musical», assenyala Savall, que des de 2008 és ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i ambaixador de bona voluntat de la UNESCO.

Cada programa penetra en un univers diferent. El del barroc francès brillarà amb ‘Tous les matins du monde’, diumenge. Trenta-un anys després de l’èxit d’aquesta pel·lícula d’Alain Corneau dedicada a grans violistes francesos del XVII, Monsieur de Sainte-Colombe i el seu deixeble Marin Marais amb banda sonora de Jordi Savall, el gambista recuperarà cançons dels dos músics, però també peces de Lully i Couperin. Originalment estava previst en un antic dormitori del monestir, el concert s’ha traslladat a l’exterior del recinte per evitar la calor.

El dilluns 15, coincidint amb la celebració de l’Assumpció de la Verge Maria, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI acomiadaran l’apoteosi Savall a Santes Creus interpretant les ‘Cantigues de Santa Maria’, compostes a la cort d’Alfons X el Savi (1221-1284).

Catalunya versus Europa
A ciutats com París, Frankfurt o Salzburg, on Savall va actuar el passat 29 de juliol, les entrades per al seu concerts s’esgoten en menys de dues setmanes. A Catalunya, el ritme de venda és diferent. «Amb la covid i la crisi els hàbits han canviat, la gent ja no planifica tant i esperar a última hora. Però no em preocupa gens perquè aquest festival, tot i que no tingui gaire tradició, té molta qualitat».

La majoria del públic que acudeix més d’un dia als concerts pernocta a la zona, explica Martí Santcliment, coordinador del festival. «El 85% del públic és català però també hi ha gent de la resta d’Espanya, Bèlgica i Portugal, i del Japó», destaca. «Les cases rurals de l’àrea estan al màxim i Valls, el nucli urbà més important que queda a prop, rep molts visitants». Això sense comptar tots els músics i equips tècnics del festival. «Només aquests últims ja ocupen tres hotels», comenta.

La falta d’un local comercial fa perillar el futur de la llibreria Pròleg, pionera en literatura feminista
Són bastants els festivals que uneixen música i patrimoni arquitectònic. A Catalunya la majoria es concentra a l’estiu, com el Festival de Torroella de Montgrí, que va començar a celebrar-se amb concerts a l’església de Sant Genís i ja està en marxa, i el de Vilabertran, una proposta centrada en el ‘lied’ sorgida en la canònica de Vilabertran que després s’ha expandit a esglésies d’altres localitats empordaneses. La seva 30a edició s’inaugura precisament aquest dijous amb un recital de la soprano alemanya Marlis Petersen.

Música als Pirineus ofereix concerts en esglésies de 38 municipis d’alta muntanya. Al delta de l’Ebre des de fa set anys se celebra el DeltaChamber, un festival dedicat a la música de cambra que va concloure fa una setmana. A Barcelona l’Auditori organitza abans d’estiu el festival Lums d’Antiga en espais singulars i esglésies com Sant Pau del Camp. 

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya