Un 'Giulio Cesare' en clau d'humor
20/7/2004 |
El Liceu reposa el muntatge del desaparegut Herbert Wernicke.
El Liceu reposa a partir de divendres l'òpera de Händel 'Giulio Cesare', en una fantàstica versió escènica del desaparegut Herbert Wernicke que ridiculitza l'imperialisme amb l'humor.
Tres temporades després, el Gran Teatre del Liceu presenta l'òpera barroca Giulio Cesare, de Händel, que en el seu moment va aconseguir un gran èxit de crítica. Ara torna interpretada per un repartiment de cantants espanyols, entre els quals destaca Flavio Oliver (Juli Cèsar), Elena de la Merced (Cleopatra), David Menéndez (Curio), Maite Beaumont (Sesto), Jordi Doménech (Tolomeo) i Itxaro Mentxaka (Nireno), a més de la gran contralt Ewa Podles en el rol de Cornèlia.
Flavio Oliver, que ja s'ha posat en la pell de l'emperador romà en cinc produccions diferents, explicava ahir en la presentació de l'espectacle que, malgrat ser una òpera dramàtica, la versió de Wernicke està plena d'humor. "Les lectures que es fan de Giulio Cesare són molt serioses i de gran dramatisme. En aquesta, però, tot això es relativitza. El meu Juli Cèsar és un rol còmic i jo l'he volgut acostar a un personatge tipus George Bush, que malgrat que manté el poder i l'imperialisme, és un home covard que posa davant les càmeres però a la nit s'amaga sota el llit", explicava, i afegia que el diverteix molt interpretar aquesta versió de Wernicke.
Precisament, Flavio Oliver és una de les novetats respecte a la proposta de fa tres anys, ja que ell és contratenor i aleshores Juli Cèsar va estar interpretat per la mezzo Ann Murray. "Aquest canvi dóna més joc escènic en les escenes d'amor amb Cleopatra", apuntava Oliver.
Ewa Podles, per la seva banda, repeteix com a Cornèlia en una interpretació que fa tres temporades va despertar passions entre el públic barceloní. La contralt polonesa també va destacar aquest caràcter "divertit, malgrat que el meu és un personatge molt dramàtic".
El supervisor de la posada en escena serà en aquesta ocasió Bjorn Jensen, que va ser assistent de Wernicke i per a qui "aquesta reposició és una forma que es mantingui viva la memòria de Wernicke".
El director musical de l'òpera, Michael Hofstetter, que també havia treballat directament amb Wernicke, va explicar que van "trobar diverses anotacions del mateix Händel sobre els tempos i el minutatge de dos oratoris, cosa que ens ha permès reconstruir l'obra original, més ràpida de com es tocava als anys 70". Al Liceu se'n presenta la versió completa, tot i que se substitueixen dues àries de l'original per tres més també de Händel, un fet "habitual", a l'època del compositor.
Marta Porter
Avui