29/6/2022 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/tastar-les-muntanyes-263451
El Festival de Música Antiga dels Pirineus presenta l’11a edició amb les Illes Balears com a territori convidat, més presència a la Catalunya Nord i un nou format de concerts.
Com a mig pixapina, em pregunto quin gust tenen les muntanyes i sé del cert que tota resposta estarà pintada d’un aire bucòlic que no els farà justícia. Als de l’àrea metropolitana, el verd ens queda lluny i per això l’ensucrem, ens mirem massa el melic i quan alcem la vista ens posem ulleres costumistes, ens costa marxar de la ciutat per a les coses importants i en fugim de seguida quan així ens convé. És fàcil caure en tòpics quan no coneixes un territori, una gent, una realitat, i encara ho és més quan no el visites, no l’escoltes, no el respectes. Per tant, com a mig pixapina em pregunto quin gust tenen les muntanyes i sé del cert que l’única manera de tenir una resposta més o menys encertada serà tastant-les.
El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) arriba a la seva 11a edició, que tindrà lloc de l’1 de juliol al 21 d’agost, amb dues novetats que proven el bon estat de salut de la programació. D’una banda, incorporen cinc nous municipis –Ger (Cerdanya), Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), Coll de Nargó (Alt Urgell), Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i Els Banys d’Arles (Vallespir, a la Catalunya Nord)– i en sumen, així, 38; de l’altra, incrementen el nombre de concerts –55 concentrats en dos mesos– i proposen un nou format de concert en horari de migdia que anirà acompanyat d’una degustació de productes locals. D’aquí venia tot això de tastar les muntanyes. «Aquest és un festival que va molt més enllà de la música i que té l’obsessió de contribuir en el desenvolupament econòmic i social del territori [recordem, també, el vessant integrador de l’organització]. Aquest any fem un pas més en col·laboració amb set cellers, cinc formatgeries i dues xarcuteries que podran promoure el seu producte», destacava Josep Maria Dutrèn, director artístic; aquesta aposta és fidel a tres pilars fonamentals del festival, apuntava, «salut, qualitat i lluita contra el canvi climàtic».
El FEMAP incorpora cinc municipis nous i proposa un nou format de concerts amb degustació.
Cal destacar, també, tant la presència de les Illes Balears com a Territori Convidat –participarà en la programació MUSIca AlcheMIca, l’Acadèmia 1830 i l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca– com l’increment de concerts a la Catalunya Nord, que passa d’un únic concert en l’edició passada a quatre; tres a Els Banys d’Arles –«tota una aposta personal de l’alcaldessa del municipi, que té visió de Països Catalans», apuntava Dutrèn– i un a Pesillà de la Ribera. Lluc Silvestre, de l’Institut Ramon Llull, afirmava com des de la institució donen suport a totes dues iniciatives. Així mateix, Francesc Viaplana, alcalde de la Seu d’Urgell, tenia unes paraules d’agraïment per a l’organització –«sabem que la cultura pot ser un motor econòmic», declarava– i Xavier Cester, director de l’àrea de Música de l’ICEC, se sumava al suport i la simpatia pel festival «que escampa la música per tot el territori amb propostes atractives que venen d’aquí i de fora».
Les Illes Balears seran Territori Convidat i s’incrementa la presència a la Catalunya Nord.
L’Academia 1830 forma part de les formacions convidades d’enguany com a Territori Convidat.
I és que un dels plats forts de la programació d’enguany serà el concert de cloenda del festival, una Missa Regalis que interpretarà l’Ensemble Lisboa 1740, una coproducció amb el Festival de Pasqua de Cervera que dona veu a aquesta obra escrita per Francesc Valls dedicada a Joan V de Portugal. A més, el festival també destaca l’Officium defunctorum Urgellensis de l’Ensemble Brudieu, una producció pròpia estrenada l’any passat que es reprèn en el format de Concerts amb Gust. Altres concerts destacats són els de Canigó Ensemble, centrat en la recuperació de la música tradicional i popular catalana, i l’Ensemble Alfonsí, que interpretarà el seu programa amb 35 rèpliques exactes d’instruments que apareixen al manuscrit del s. XIII Cantigas de Santa Maria. Trobareu, però, tota la programació detallada a la web del festival, així com diversos packs turístics i tota mena de facilitats per assistir als concerts i allotjar-vos, conèixer i gaudir de l’entorn, que és, com dèiem, una bona manera de respectar-lo.
Com a mig pixapins que érem tots els assistents a la roda de premsa d’ahir dimarts 28 de juny, Dutrèn ens detallava la xifra de públic en l’edició del 2019 –després de la cancel·lació de la del 2020 i d’una edició marcada per les restriccions el 2021– i remarcava: «les xifres enganyen molt, cal situar-les en el seu context». Fa tres anys, 5.500 persones van omplir esglésies i sales petites (i no tan petites) esgotant les entrades a la majoria de concerts: també s’hi fa música, a «allà dalt», també és necessària i mereixedora de la nostra atenció. Visitem, escoltem i tastem, doncs, els Pirineus per tenir el verd una mica més a prop, per mirar-nos una mica menys el melic i per sortir de la ciutat sense ulleres costumistes.
Alba Nogueras i Jané
Núvol