7/6/2022 |
https://www.nosolocine.net/beethoven-no-era-negro-o-no-por-oriol-perez-trevino/
Tot és ideologia. Allò que escrivim, la manera que parlem denota sempre la nostra posició moral i ideològica davant de la realitat. Però també les nostres fílies i fòbies. I cal ser especialment curós perquè ens pot passar que, a la fi, acabem per projectar a tothora els nostres patrons d’idees. És el que li passa, en ocasions, a determinada etnomusicologia mal digerida. I com a prova el que vaig haver de viure, en certa ocasió. Ja els avanço que sempre la realitat acaba per superar la ficció. Estava el sotasignant impartint una classe de màster a la universitat, això vol dir amb alumnes ja graduats, i en això que vaig tenir l’ocurrència de realitzar una pregunta de la que n’esperava moltes classe de respostes, però en absolut la que vaig acabar rebent. La pregunta va ser: per què creieu que és important Beethoven en el cànon? I amb una seguretat altiva, pròxima a la de l’inventor de la sopa d’all, un alumne em va deixar anar: perquè no era negre. Com? Si Beethoven no era de color i, per tant, no ha tingut cap objecció i discriminació per no haver estat negre. Li vaig demanar si de veritat creia que, en el supòsit que Beethoven hagués estat negre, no hagués entrat en el cànon. I la resposta fou afirmativa. Davant d’aquesta seguretat no vaig poder-me estar de posar sobre la taula del debat, si coneixia la teoria que Beethoven podia haver estat, en efecte, de color. Òbviament, el noi no en sabia res pe la qual cosa no em vaig poder estar de dir-li que una qüestió era la pura ideologia, com afirmar que si Beethoven hagués estat negre no formaria part del cànon, i una altra conèixer i investigar a fons per acabar localitzant, fins i tot, la teoria que Beethoven era negre.
Sembla que la teoria va començar quan el compositor afrobritànic Samuel Coleridge-Taylor (1875-1912) va adonar-se que els seus trets facials s’assemblaven amb els del compositor de Bonn. La caixa de trons es va obrir i no va faltar qui va apuntar la possibilitat que la mare de Beethoven podia haver tingut una afer sentimental amb un espanyol d’ascendència africana, més concretament amb un bereber. De tot això l’estudiant convençut que la centralitat de Beethoven perquè no era negre no en sabia res, però tampoc em va saber dir el nom de cap compositor de color. Ni un. Els noms de Saint-Georges, Scott Joplin o George Walker li eren totalment desconeguts. Entre aquest grup s’hi trobava una important compositora. El seu nom Florence Price. Pròximament escriurem d’ella….
Oriol Pérez i Treviño
No solo cine