Cerca de notícies

Enquesta

Tal farās, tal trobarās

19/4/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/tal-faras-tal-trobaras-248447

La Fundació Òpera Catalunya clou la temporada 2021-22 amb un ‘Rigoletto’ que voltarà per nou ciutats catalanes.

Hi ha un refrany que diu que les malediccions són com les processons, perquè sempre tornen d’allà on són. Dit d’una manera més lacònica: tal faràs, tal trobaràs. Víctor Hugo va estampar aquesta lliçó moral a Le roi s’amuse (1832) i, pocs anys després, Giuseppe Verdi va recuperar-ne la trama i va compondre l’òpera en tres actes Rigoletto (1851). La mala llengua —o mala dicció— de Rigoletto, un bufó descarat que es burla de tot i de tothom, se li acaba girant en contra: rep una maledicció del Comte de Monterone i, al final de l’òpera, acaba patint la desgràcia de la qual ell mateix s’havia mofat.

‘Rigoletto’ de la Fundació Òpera Catalunya.
El “tal faràs, tal trobaràs” pren un aire ben diferent, certament esperançador, quan parlem de la Fundació Òpera Catalunya (FOC), que durant el mes de maig clou una temporada “ambiciosa i divertida”, com ells mateixos havien anunciat, i continua apostant amb èxit per descentralitzar l’òpera i potenciar els intèrprets del país. Fa justament un any, l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) tancaven la temporada 2020-21 de la FOC amb ‘Aida’, i enguany han tornat a triar Verdi com a nota final.

El proper 27 d’abril, estrenaran al Teatre La Faràndula de Sabadell una producció de ‘Rigoletto’ que voltarà per vuit ciutats catalanes més: Sant Cugat del Vallès, Manresa, Reus, Viladecans, Vic, Girona, Barcelona i Granollers. El 27 i el 28 de maig, finalment, la presentaran al Palacio de Festivales de Cantabria, a Santander. Daniel Gil de Tejada s’ha encarregat de la direcció musical de l’òpera i Carles Ortiz n’ha fet la direcció d’escena i vestuari. Cal destacar que per les funcions de l’obra a Sabadell (27, 29 d’abril i 1 de maig) es reactiva l’acció promocional dirigida exclusivament als joves menors de 30 anys, una promoció especial d’entrades molt limitades a 10€ en qualsevol localitat disponible del Teatre La Faràndula de Sabadell.

Pel que fa als intèrprets, el baríton Luis Cansino encarnarà Rigoletto, la soprano Elisa Vélez farà de Gilda i el tenor Antoni Lliteres assumirà el rol del Duc de Màntua. També hi participaran Joan Garcia Gomà (Comte de Ceprano), Juan Carlos Esteve (Comte de Monterone), Jeroboám Tejera (Sparafucile), Anna Tobella (Maddalena), Nacho Guzmán (Borsa), Pau Armengol (Marullo), Quim Cornet (Marullo), Laura Obradors (Comtessa de Ceprano), Anna Farrés (Giovanna), Alba Boix (Paggio) i Pau Camero (Eraldo).

Una història doblement maleïda

Le roi s’amuse d’Hugo parla de malediccions, però, de fet, la mateixa obra va ser maleïda pel rei Lluís Felip d’Orleans el mateix dia de l’estrena, el 22 de novembre de 1832. Un dels personatges principals de l’obra, Francesc I, es presenta com un depravat que abusa sexualment de les dones. Aquest detall argumental, molt significatiu per al desenvolupament dramàtic, no va agradar gens al rei, que va sentir-se directament atacat. L’obra va ser titllada d’antimonàrquica i va ser prohibida just després d’haver-se estrenat.

Verdi va sentir-se atret per aquest joc de malediccions —ell mateix va identificar-se amb els personatges maleïts, propers al temperament dels artistes romàntics— i va voler explorar-les a través d’una òpera que d’entrada s’havia d’anomenar justament La maledizzione. Amb Rigoletto, Verdi va inaugurar el que es coneix com la “trilogia popular”, que va completar-se posteriorment amb La traviata (1852) i Il trovatore (1853). L’òpera se situa a la cort de Màntua, a Itàlia, i narra una sèrie de conflictes desencadenats pels actes abominables del Duc de Màntua, que tracta les dones com a objectes.

Rigoletto és una òpera innovadora en molts sentits. Per damunt de tot, destaca perquè presenta la sexualitat i les baixeses morals dels poderosos d’una forma prou evident, tot i la importància que tenen els fora d’escena en el transcurs de l’acció. El final de l’acte tercer empeny els espectadors a una conclusió força atrevida per l’època: els rics i poderosos surten airosos dels conflictes, mentre que els pobres i desafortunats en surten malparats. De fet, l’estatus social dels tres personatges centrals també revela la voluntat renovadora de Verdi: el Duc de Màntua és membre de la cort, però Rigoletto i la seva filla Gilda són personatges marginals. 

Berta Coll i Bosch
Núvol