7/4/2022 |
https://www.diaridesabadell.com/2022/04/06/xavier-puig-osv-suports-gires-sabadell/
Xavier Puig (Barcelona, 1973), actual director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), del Cor de Cabra del Palau de la Música Catalana i del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida dirigirà aquestes formacions i altres corals catalanes, en els sis concerts de la gira de Setmana Santa en què interpretaran el Rèquiem de Verdi. Conversem amb ell per esbrinar les claus d’aquesta proposta que s’oferirà aquest divendres 8 d’abril (20.30 h) al Teatre La Faràndula.
És una tradició que l’OSV interpreti una obra religiosa per Setmana Santa. A més es vincula diverses formacions corals de diverses ciutats, com caracteritza la voluntat de l’orquestra que vol acostar la cultura i la música a tot el territori català.
És un dels eslògans de l’OSV: fer territori amb gires com la dels valsos i el Cicle Òpera de Catalunya, per exemple. Obres com el Rèquiem de Verdi difícilment poden ser assumides per formacions corals de manera autònoma ateses qüestions diverses que van des de la logística a l’economia. A més, aquestes dates conviden al recolliment i la tradició.
Per tant, hi ha una necessitat d’agrupar forces i efectius.
Efectivament. La idea de mancomunar diversos cors per oferir aquest programa permet establir sinergies entre formacions i interconnectar poblacions, acostant obres del gran repertori més enllà dels principals nuclis culturals.
Projectes com aquest, per què són ocasionals?
Perquè en aquest país falten suports que facilitin més gires i una dinamització que sobrepassi la producció local que s’esgota en el concert d’un sol dia, tal com succeeix amb la majoria de temporades estables.
Quina és la dificultat més gran de muntar una obra com aquesta amb cors de diverses ciutats i nivells?
La coordinació del calendari d’assaigs és un factor molt significatiu. I aquests assaigs, els assumeixo jo en bona part, ja que treballo amb cada formació del territori. Primer, sempre faig una trobada amb els directors d’aquestes corals i planifiquem unes pautes de treball i preparació. Són cors amateurs que han d’assolir els reptes progressivament i més en obres tan complexes com aquest Rèquiem. En segon lloc, després fem assaigs agrupant conjunts i finalment ho acabem de muntar amb l’orquestra i els solistes, quan totes les parts ho tenen ben assumit.
I, en el teu cas, com a titular d’orquestra i de dues corals, ets sents més director d’un tipus de formació o de l’altra?
A mi m’agrada aplegar ambdues perquè m’hi sento molt còmode. No obstant això, sempre he reivindicat el meu origen coral i, en molts casos, crec que és injust que una obra simfònico-coral la dirigeixi el director d’orquestra i no el director coral. A vegades els cors necessiten molta més atenció que l’orquestra i els cors responen millor quan un director està per ells.
Quines claus tècniques o estètiques en destacaries?
Precisament, la importància de la massa coral pel gran compendi dels tipus d’escriptura que van més enllà del tòpic de considerar aquest Rèquiem com una òpera amb vestimenta religiosa. Verdi hi exhibeix un tractament molt ric i divers que va des de passatges a cappella a fugues, contrapunts i enormes contrastos, dinàmics, emocionals i expressius: des del piano més piano al forte més forte; des de números de conjunt i àries d’òpera fins a fugues molt exigents ja des de la primera nota.
I algun fragment en particular?
Tot i que el passatge més característic és el Dies irae, que apareix fins a quatre vegades al llarg de l’obra amb els seus peculiars cops de bombo, a mi em crida l’atenció el Rex tremendae. Verdi hi combina la idea de Déu com a rei terrible, majestàtic i, alhora, com a font de pietat jugant amb quatre notes (Do, La Sol, Mi, Do) i un ritme molt puntejat en el primer sentit; per convertir-lo i ordenar-lo ascendentment després com a faceta esperançadora i pietosa de la divinitat.
Quina serà l’obra de la temporada vinent?
No està decidit però potser la temporada vinent la gira de Setmana Santa sigui una gira de Primavera amb els Carmina Burana d’Orff.
Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell