Cerca de notícies

Enquesta

Un vincle històric

21/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-vincle-historic-242473

La Banda Municipal de Barcelona recorda l’ocasió en què Richard Strauss va dirigir la formació.

La Banda Municipal de Barcelona (BMB), sota la direcció de José R. Pascual-Vilaplana, continua oferint oportunitats per a redescobrir obres de renom del repertori simfònic orquestral amb la veu i sonoritat de les seves adaptacions per a banda simfònica. Diumenge 27 de març a les 18h ho farà a la sala gran de casa seva, L’Auditori de Barcelona, en marc del Barcelona Obertura Spring Festival. Pascual-Vilaplana dirigirà un programa que homenatjarà un dels compositors convidats de la històrica banda, Richard Strauss, i ho farà amb el seu Don Joan. La proposta tancarà amb una obra més recent, de 1981: la Simfonia n. 2 de James Barnes.

Després de la històrica visita a Barcelona de Richard Strauss el 1925, l’any 1927 la Banda Municipal de Barcelona va viatjar a Frankfurt per participar en l’exposició internacional de música que es va inaugurar l’11 de juny. Dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon, va oferir 8 concerts amb un total de 26 obres diferents, la majoria d’autors catalans i espanyols. En l’últim concert, el compositor i director d’orquestra Richard Strauss va agafar la batuta de la Banda per dirigir el seu poema simfònic Don Joan, una obra que havia transcrit el mateix Lamote de Grignon per a l’ocasió.

Prop d’un segle després, la BMB segueix en plena forma i l’obra de Strauss encara és apreciada a sales de concerts d’arreu del món. El Don Joan es va interpretar per primera vegada amb gran èxit al Teatre de la Cort de Weimar. La seva bona rebuda en un espai tan exigent, fins i tot va agafar desprevingut al compositor, de tan sols 24 anys, que explicà com “l’obra va desfermar una tempesta d’aplaudiments poc usual per ser Weimar”.

Aquest poema simfònic descriu l’argument tradicional d’aquest cèlebre llibertí i la seva escandalosa vida. Amb aquesta creació, el jove, però ja experimentat, Richard Strauss va establir els principis del que seria el seu estil creatiu: una obra amb temes melòdics plens de força, una orquestra amb molts colors sonors i unes harmonies expressives i magnificents. Aquella estrena va suposar la consagració de Strauss com a compositor i li va donar un prestigi que l’eleva a la llista dels millors compositors de la història.

La segona obra del programa, la Simfonia n. 2 del compositor estatunidenc James Barnes, es va estrenar el 1982 amb la Banda Simfònica de la Universitat de Kansas. L’elecció d’aquella formació no va ser casual, Barnes va estudiar a la Universitat de Kansas i n’ha estat professor durant molts d’anys. Amb 72 anys a l’esquena, l’americà s’ha convertit en un dels compositors més destacats de la seva generació i un gran creador de música per a banda simfònica, pel qual ha rebut el Premi de l’Associació Americana Bandmasters Ostwald en dues ocasions.

La simfonia està organitzada en tres moviments: una elegia, unes variacions interrompudes i el finale. El primer moviment es concep com una sonata; lluny dels típics primers de les simfonies clàssiques, té un caràcter reflexiu, sobri, tranquil. S’hi planteja un diàleg entre el bé i el mal, la fi harmoniosa i relaxada del moviment fa la impressió que en aquesta eterna lluita de contrastos hi ha guanyat el bé, tot i que el compositor, amb la resta de moviments, no ho deixa massa clar.

Les variacions del segon moviment prenen un caràcter d’scherzo. Un cop escrites, el compositor es va adonar que, de forma inconscient, hi havia incorporat algunes línies melòdiques d’un cant gregorià titulat Veni Emmanuel.

Després d’un acord angoixant i força inquietant al final de les variacions, es dona pas a un tercer moviment que segueix la forma clàssica de finale simfònic. La simfonia tanca amb una espectacular coda, que suposa un esclat de color final i una injecció d’energia, efectes que la formació de banda simfònica pot assolir amb escreix.

Malgrat la creixent popularitat d’aquesta obra en les programacions de sales de concerts, la simfonia ha estat molt poc enregistrada. L’espectador la podrà recuperar en mans de la BMB gràcies a l’emissió i enregistrament de la proposta a l’Auditori Digital. Les entrades per al concert es poden adquirir al web de L’Auditori i estan incloses als abonaments principals de la institució. 

Pau Requena
Núvol