Cerca de notícies

Enquesta

Varvara: “Vull que la meva mare deixi de plorar”

13/3/2022 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2111584-vull-que-la-meva-mare-deixi-de-plorar.html

Oferirà a l’Auditori un concert de ‘Danses barroques’ com a reconeixement a l’associació Societat Handeliana de Girona. Es declara en contra de la guerra, que només porta “llàgrimes i sofriment”.

Var­vara (Mos­cou, 1986), pres­ti­gi­osa pia­nista russa que viu a Ham­burg, fa anys, des que va des­ta­car en els millors esce­na­ris, que actua a Girona, sem­pre gràcies a Iber­ca­mera. El diu­menge 27 de març torna a l’Audi­tori per ofe­rir un reci­tal de Dan­ses bar­ro­ques , que vol ser un reco­nei­xe­ment a la Soci­e­tat Han­de­li­ana de Girona, enti­tat que ha fet una feina silent però impres­cin­di­ble a favor del com­po­si­tor Georg Fri­e­drich Händel.

Torna a Girona, on ja hi ha actuat més d’una vegada.
Oh, sí, Girona és un lloc molt espe­cial per a mi. És la ciu­tat on vaig gra­var el meu pri­mer àlbum ofi­cial amb la música de Händel. He estat aquí mol­tes vega­des, i tor­nar sem­pre m’omple de plaer i gra­ti­tud.
Ve amb un pro­grama dedi­cat a les ‘Dan­ses bar­ro­ques’.

Aquest con­cert se cele­bra en col·labo­ració amb la Soci­e­tat Hqn­de­li­ana de Girona, així que Händel és, sens dubte, un ele­ment impres­cin­di­ble en el pro­grama. Pel que fa a Pur­cell, m’encanta la seva música i s’inter­preta molt poc sovint –amb el piano modern, vull dir–. Crec que la com­bi­nació d’aquests dos com­po­si­tors serà molt bonica i interes­sant.

Va fer el salt pro­fes­si­o­nal el 2012, quan va gua­nyar el pres­tigiós Con­cours Géza Anda. Han pas­sat deu anys des d’ales­ho­res. Com valora la seva car­rera, ha com­plert els seus objec­tius?
He de reconèixer que mai m’ha agra­dat la paraula car­rera i que mai l’he tin­gut com a objec­tiu prin­ci­pal. Sem­pre he vol­gut fer música, tocar a l’esce­nari, i puc afir­mar que ho tinc tot! Tinc molta sort de tocar amb grans direc­tors i con­junts, també com a solista. Puc pro­duir la meva visió de la música a l’esce­nari, viure la vida que sem­pre he somiat. Tinc molta sort!

Un moment espe­cial que li agrada recor­dar?
Qual­se­vol moment dels dos dar­rers anys...

Té una per­so­na­li­tat artística. Com es defi­ni­ria?
Sem­pre soc justa. Si sento i entenc la música com­ple­ta­ment, tot­hom ho per­cep. Si no (les raons poden ser diver­ses), també ho noten. És el meu pri­vi­legi i la meva tor­tura alhora.

Amb la mirada posada en el futur actual, qui­nes són les seves expec­ta­ti­ves o espe­ran­ces?
És ben sen­zill: vull que acabi aviat aquesta boge­ria, que la meva mare deixi de plo­rar, que els meus amics tor­nin a som­riure. Això és tot.

No deu ser fàcil actuar amb una guerra tan a prop.
No és gens fàcil, però crec que si dei­xem de tocar, tam­poc hi aju­darà. En qual­se­vol cas, tot­hom és lliure de pren­dre la decisió que vul­gui.

S’ha decla­rat anti­mi­li­ta­rista i en con­tra de la guerra?
Soc abso­lu­ta­ment anti­mi­li­ta­rista, estic en con­tra de la guerra. Crec que la guerra és el pit­jor que ens pot pas­sar. La guerra no porta mai res, excepte sang, dolor, llàgri­mes i sofri­ment. Crec que qual­se­vol per­sona nor­mal així ho creu.

Com per­cep tot aquest hor­ror?
Un mal­son sense fi. Una boge­ria.

Està patint alguna mena de boi­cot per la seva naci­o­na­li­tat russa? O, d’altra banda, alguna mena de pressió?
Per des­comp­tat que no! Pressió... només per part meva.

Més que mai, les arts i la música són per gua­rir l’ànima?
Hi ha una gran escrip­tora russa, Liud­mila Ulítskaia. Al començament d’aquesta guerra va dir que, com qual­se­vol cata­clisme, la guerra porta sem­pre una gran explosió d’art, però seria millor viure sense ella. Estic total­ment d’acord amb aquesta afir­mació. Un dels aspec­tes més impor­tants de la música és el con­sol, i crec que ara la neces­si­tem més que mai. 

JORDI CAMPS I LINNELL
El Punt/Avui