Cerca de notícies

Enquesta

Alondra de la Parra i María Dueñas debuten al Palau de la Música

4/3/2022 |

 

El proper dimecres 9 de març (Sala de Concerts, 20 h), la directora mexicana Alondra de la Parra, destacada figura de la direcció, debutarà al Palau de la Música en el marc d’una gira internacional amb la Die Deutsche Kammerphilhamonie Bremen. Comunicadora natural i amb una personalitat carismàtica, la seva convincent perspicàcia musical continua atraient l’atenció internacional arreu del món. El concert suposarà també el debut a la sala modernista de la joveníssima i premiada violinista María Dueñas com a solista convidada. La granadina ja s’ha consolidat com una de les artistes més cotitzades de la seva generació gràcies a la seva perfecció tècnica i una expressivitat musical impressionant Per la seva banda, l’orquestra de Bremen, de la qual Paavo Järvi n’és el director artístic des del 2004 i que De la Parra coneix bé ja que hi va ser convidada la temporada 2017-18, és una de les orquestres més importants del món i captiva el públic gràcies al seu estil creatiu únic. Un concert, corresponent al cicle Palau 100, amb molts ingredients destacats que, per la seva rellevància, serà emès en directe per streaming i de manera gratuïta a Palau Digital (www.palaudigital.cat).

La vetllada començarà amb les dotze Variacions concertants de Ginastera, obra que “es troba emmarcada en el segon període estilístic del compositor” argentí, “anomenat «nacionalisme subjectiu»”, segons que explica la musicòloga Maria José Anglès al programa de mà del concert. Considerat un dels compositors més importants del continent americà del segle XX, “el seu estil d’escriptura abasta des del dodecafonisme, el serialisme, el microtonalisme fins a la música aleatòria. Una característica de la seva música és l’ús de motius provinents del folklore argentí”.

Seguirà el Concert per a violí en Re menor, op. 47 de Sibelius, l’únic concert per a instrument solista i orquestra que va escriure el compositor finlandès i que tindrà com a solista María Dueñas. L’estrena del concert el 1904 “va ser un desastre” i, tot i que una revisió el 1905 va salvar l’obra, Sibelius “va deixar custodiada la partitura a la Biblioteca de la Universitat d’Hèlsinki amb la idea que ningú en tragués mai els originals. Fins a l’any 1991 no es va poder recuperar gràcies al permís que hi van concedir els hereus del compositor”, explica Maria José Anglès.

El concert acabarà amb la Simfonia núm. 7, en Re menor, op. 70 de Dvořák, composta desprès de dirigir obra pròpia per primera vegada a Londres, el 1884, convidat per la Royal Philharmonic Society de Londres. “Aquella primera estada a la capital [anglesa] va ser tot un esdeveniment cultural. Tant és així que la mateixa Royal Philharmonic l’anomena membre d’honor i li encarrega la composició d’una nova simfonia, la que serà coneguda com a la Setena”. La seva composició coincideix “en una època plena de dubtes, amargor, dolor silenciós i resignació. Poc temps abans havia mort la seva mare i el seu fill gran. Segons paraules del mateix autor, la Simfonia «hauria de ser capaç de commoure el món». L’estrena d’aquesta Setena Simfonia es va produir el 22 d’abril de 1885 al Sant Jame’s Hall de Londres, amb el mateix Dvořák a la batuta”, escriu Maria José Anglès. 

Catclàssics