Cerca de notícies

Enquesta

Per quaranta anys més

9/2/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/per-quaranta-anys-mes-234814

La Fundació Òpera Catalunya presenta Don Pasquale coincidint amb el 40è aniversari dels Amics de l’Òpera de Sabadell.

Aquest dijous 10 de febrer, farà quaranta anys justos que es va constituir l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS): l’entitat inicia la commemoració de l’aniversari amb la programació de la darrera de les grans òperes bufes italianes, Don Pasquale de Donizetti. Sota el paraigües de la Fundació Òpera Catalunya (FOC) i juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), van presentar la producció al Saló del Teatre Principal de Sabadell el passat 2 de febrer. Comptarà amb un total de 9 funcions a 7 ciutats catalanes entre els mesos de febrer i març: arribarà als escenaris de Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Tarragona, Granollers, Reus i Lleida.

Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, va iniciar els parlaments d’aquesta roda de premsa destacant tres motius de celebració: en primer lloc, per l’efemèride –«estem d’aniversari i això sempre és una bona notícia, encara més en els temps que corren», apuntava–, en segon lloc pel suport institucional –«sempre demanem com a ciutat que totes les institucions ens ajudin a continuar fent òpera al país i agraïm el suport de la Diputació de Barcelona de 350.000€ en tres anys; de totes maneres, sempre demanarem més perquè som com el Liceu i volem el mateix finançament». Finalment, va assenyalar, però, que «ningú regala res, porten anys treballant-ho i portem anys sent ciutat de referència». Fa temps, així doncs, que es du a terme una feina que pretén «acabar amb les barreres, on sembla que l’òpera només sigui per uns quants entesos».

Tot seguit, Mirna Lacambra, directora artística de la FOC i presidenta dels AAOS, va agrair el reconeixement per part de l’Ajuntament i va apuntar: «l’important no és entendre d’òpera, sinó gaudir-ne». Amb aquest mateix esperit, va voler remarcar la importància de la fusió que explicàvem a principi de temporada: «Som una família i això és molt important perquè és una idea que portàvem des de l’inici». Justament, Antoni Quintana, secretari dels Amics de l’Òpera de Sabadell, va recordar la signatura de l’acte fundacional de l’entitat: «es va fer tot a casa meva, érem un conjunt de 30 persones que ara anomenaríem voluntaris». Va assenyalar, també, aquesta intenció territorial que ja hi era des del primer moment: «La Mirna va insistir sobretot que l’estructura fos apta per poder-la representar a diverses ciutats de Catalunya».

D’aquests objectius fundacionals, en destaca la voluntat de crear uns espectacles accessibles: apropar l’òpera als joves –cal dir que, per a les funcions al Teatre La Faràndula de Sabadell, hi ha una promoció especial d’entrades molt limitades a 10€ en qualsevol localitat per a menors de 30 anys–, d’apropar-la al territori –Don Pasquale tindrà representació a 7 de les 12 ciutats que conformen el Circuit Òpera Catalunya– i d’apropar-la als intèrprets del país –en aquesta ocasió es comptarà amb el baríton Toni Marsol en el paper de Don Pasquale, les sopranos Serena Sáenz i Marga Cloquell seran Norina, el tenor Pablo Martínez farà el paper de Ernesto i el baríton Manel Esteve el de Dottor Malatesta.

L’argument de Don Pasquale és el propi de la tradició de la comèdia de l’art: és la història d’un vell ric que es veu burlat per una parella jove d’enamorats a través d’enganys i disfresses, de peripècies i embolics. L’home vol casar el seu nebot, Ernesto, amb una dama noble i rica, però el jove vol tenir per a esposa Norina; per tal de donar-li una lliçó, Don Pasquale decideix desheretar-lo i casar-se ell mateix. L’encarregat de buscar esposa al vell serà el seu amic Dr. Malatesta, qui l’enganyarà per afavorir la parella i li presentarà a la seva suposada germana, Sofronia; una noia, en principi, modèlica i virtuosa. Sofronia, però, és realment Norina disfressada, que juga una mala passada a Don Pasquale gastant-se una fortuna amb capricis per aconseguir que el matrimoni es torni insostenible i poder-se casar amb Ernesto. I finalment ho aconsegueix: juga bé les cartes que li han tocat i, un cop se sap l’engany, l’oncle perdona a tothom i poden celebrar el matrimoni desitjat des d’un principi.

Carles Ortiz, director d’escena i vestuari de la producció, justament ens proposa fer una lectura centrada en aquesta habilitat de Norina: «situem l’acció als anys 20 perquè ella és una trencadora i les dones de principis de segle també van ser-ho. Juga a ser una noia afable, però té prou caràcter per imposar la seva voluntat i s’acaba casant amb el noi que estima». Pel que fa la música, Xavier Puig, director musical de Don Pasquale, va parlar d’un «Donnitzetti de maduresa, amb una orquestració molt rica i elaborada, que permetrà que gaudim, també, des del fossat». Va felicitar la institució –«Els que som de comarques hem de reconèixer aquesta feina de descentralització»– i va voler assenyalar que, tot i que es tracta de la culminació de l’òpera bufa, amaga una reflexió seriosa perquè també consta de moments molt dramàtics.

Òscar Lanuza, director General de la Fundació Òpera de Catalunya, va clausurar l’acte explicant que les accions commemoratives d’aquesta temporada es completaven amb la producció operística de Rigoletto de G. Verdi que tindrà lloc els propers mesos d’abril i maig i el concert extraordinari del Requiem del mateix compositor que es durà a terme al Palau de la Música Catalana.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol