Cerca de notícies

Enquesta

La consagració de la joventut

7/2/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-consagracio-de-la-joventut-234628

El pianista Eric Lu i el violoncel·lista Alejandro Gómez debuten amb l’OBC dins el marc del Festival Emergents de L’Auditori

“Pot quedar dubte sobre la transcendència de la dansa en els pobles primitius? Si ara a nosaltres els ritmes i els sons ens deixen freds, si menyspreem la dansa que ha esdevingut un motiu de reunions banals, en les nostres latituds, és que portem al damunt el pes d’unes quantes civilitzacions”, deia l’escriptora i violoncel·lista Aurora Bertrana, l’any 1930, en un article al Mirador en què parlava de la importància de la dansa a la Polinèsia francesa. Disset anys abans, el compositor rus Ígor Stravinski ja s’havia deslliurat del pes de totes aquestes civilitzacions: el 1913 va estrenar a París el ballet La consagració de la primavera (1913), una obra que invoca els rituals russos primitius i, en concret, el sacrifici d’una jove que ha de ballar sense parar, fins a morir, per celebrar l’arribada de la primavera.

L’obra d’Stravinski, que va comptar amb la coreografia de Vàtslav Nijinski, va sacsejar del tot el panorama musical de l’època. Sota la direcció d’Alondra de la Parra, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) l’interpretarà els propers divendres 11 de febrer i dissabte 12 —tots dos dies a les set del vespre— a L’Auditori dins el marc del Festival Emergents. Es tracta d’una obra d’aire salvatge, plena de sotracs rítmics i dissonàncies desafiadores. La percussió capitaneja l’orquestra, que ha de representar rítmicament l’explosió primaveral de la terra i el batec contundent de les forces naturals. La primera part de l’obra està dedicada a l’adoració de la terra, que es materialitza a través de jocs, rondes i danses. La segona part, en canvi, se centra en l’evocació dels avantpassats i el sacrifici de l’adolescent escollida i, per tant, pren un to més dramàtic.

El Festival Emergents descobreix, any rere any, joves talents de tot el món. En aquesta ocasió, abans de tocar La consagració de la primavera, l’OBC acompanyarà dos solistes especialment prometedors: el divendres, el pianista Eric Lu (1997) interpretarà el Concert per a piano i orquestra op. 54 (1846) de Robert Schumann; el dissabte, el violoncel·lista Alejandro Gómez (2002) es presentarà al públic barceloní amb el Concert per a violoncel i orquestra, núm. 1 op. 107 (1959) de Dmitri Xostakóvitx.

Tot i que el Concert per a piano i orquestra op. 54 és complicat a nivell tècnic, no és una obra estricament pensada perquè el solista demostri el seu virtuosisme. Schumann trenca l’habitual separació entre el solista i l’orquestra, els equilibra i crea una conversa propera entre l’un i l’altra. El diàleg entre el violoncel i l’orquestra al Concert per a violoncel i orquestra, núm. 1 op. 107 també és destacable: Xostakóvitx intercala les notes llargues i curtes per aconseguir una orquestració que complementa eficaçment la veu solista.

Tant un dia com l’altre, el programa del concert també inclourà D’un soir triste (1918), una de les dues obres del díptic que Lili Boulanger va crear pocs mesos abans de morir, amb només 24 anys. De fet, el passat 4 d’octubre l’OBC va interpretar precisament l’altra obra del díptic, D’un matin de printemps, que mostra la cara més lluminosa de Boulanger. Per contra, D’un soir triste és més aviat la creu: la foscor, la desesperació, les ombres de la seva vida, marcada per problemes de salut constants.

En aquesta ocasió, doncs, la vesprada trista de Boulanger no anirà acompanyada del matí primaveral de sempre, sinó de dues altres primaveres: la primavera salvatge d’Stravinski i la primavera d’Eric Lu i Alejandro Gómez, que comencen a florir arreu del món. 

Berta Coll i Bosch
Núvol