27/1/2022 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/un-requiem-en-clau-de-dansa-232223
L’OSV i la Crea Dance Company de Maria Rovira interpretaran el Rèquiem de Mozart amb música i dansa.
L’Orquestra Simfònica del Vallès i la Crea Dance Company by Maria Rovira combinaran esforços per interpretar, a través de la música i la dansa, una de les obres més icòniques de tots els temps: el Rèquiem, KV 626, de Mozart. Comptaran amb el Cor de Cambra de Granollers i solistes vocals, tots sota la direcció de Manel Valdivieso. La primera funció tindrà lloc el 4 de febrer a la Factoria Cultural de Terrassa i la darrera el 25 de febrer al Teatre Auditori de Granollers.
Crea Dance Company by Maria Rovira interpretant el Rèquiem de Mozart. Fotografia de Josep Guindo.
En els darrers anys el concepte de dansa s’ha expandit i ara ja no se cenyeix als ballets, clàssics o moderns, és a dir, a música escrita expressament com a base d’un espectacle de dansa, sinó que els coreògrafs agafen obres que en l’origen no tenien cap relació amb el món del ballet, i sumen la dansa a la música. Sense anar més lluny, fa dos mesos i mig al Liceu vam poder veure el Viatge d’hivern de Schubert amb una coreografia sòbria i magnífica d’Angelin Preljocaj.
Maria Rovira és una ballarina i coreògrafa catalana de llarga trajectòria, avalada amb premis nacionals i internacionals, que l’any 2017 va fundar la Crea Dance Company, amb la voluntat d’assentar a casa nostra una companyia de dansa estable. D’aleshores ençà ha coreografiat Carmina Burana d’Orff, i el 2019 el Rèquiem de Mozart, projectes que ja han girat per tot l’estat espanyol. El Rèquiem ha guanyat el Premi Butaca com a millor espectacle de dansa, així com també el Premio del Público del Teatro de las Rojas de Toledo.
Què té el Rèquiem de Mozart que el fa tan especial, tan misteriós, tan transcendent? L’espiritualitat és la paraula clau per a Maria Rovira, que el que pretén amb aquesta aproximació coreogràfica és trobar el nexe d’unió entre l’espiritualitat individual d’un dels genis majúsculs del segle xviii i l’espiritualitat actual, a través de diverses cultures i religions, partint de la del mateix Mozart, de la relació que ell tenia amb la dimensió transcendent de la vida. El Rèquiem, malgrat que el deixés incomplet, és una obra que ben poc té a veure amb la resta de la producció sacra del compositor. És una peça imbuïda d’una aura espectral que en molts moments sembla intemporal, com si no es pogués classificar dins de cap corrent artístic.
És per aquest motiu que Maria Rovira ha fet una coreografia contemporània, transgressora, que evoca el dolor i el patiment davant la mort i la incertesa, amb la qual afegeix a l’obra una dimensió expressiva en clau corpòria. El ballet que proposa Maria Rovira no té res a veure amb els ballets clàssics del segle xix, pensats per ser bonics i prou, com una cosa decorativa. Rovira s’ha imbuït de l’alta càrrega de significat del Rèquiem de Mozart i l’ha traduït en el llenguatge de la dansa, amb uns moviments a vegades violents, a vegades espasmòdics.
A priori pot xocar la idea d’amalgamar una missa de difunts amb la dansa, i és per això que Maria Rovira ha fet recerca a través de diverses cultures i tradicions d’arreu del món per copsar com viuen l’espiritualitat i la transcendència. Encara que la música de Mozart pertanyi a la tradició europea, l’espiritualitat és universal i travessa tots els individus i cultures. D’altra banda, el fet de no ser música ni programàtica ni de ballet dona llibertat absoluta per crear la coreografia que l’artista ha volgut. És la seva lectura del Rèquiem com a ballarina, amb la qual cosa li dona concreció i una nova altura espiritual que se suma a la de Mozart.
El fet de no ser música ni programàtica ni música de ballet ha donat llibertat absoluta a la coreògrafa.
La Companyia Crea Dance actuarà amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor de Cambra de Granollers i els solistes vocals Mireia Dolç, Anna Tobella, Carlos Ortiz i Néstor Pindado. Les actuacions tindran lloc a la Factoria Cultural de Terrassa els dies 4 i 5 de febrer, al Teatre Auditori de Sant Cugat el 18 de febrer i al Teatre Auditori de Granollers el 25 de febrer. És sens dubte un espectacle de gran format que compta amb tretze ballarins, orquestra, cor i solistes, i que Maria Rovira defineix com un espectacle coral entre músics i ballarins.
Música i dansa s’imbriquen mútuament en una relació simbiòtica com la que tenen música i paraula en el gènere del lied. Ens allunyem, doncs, del ballet a la francesa, que era un espectacle decoratiu i accessori, i ens endinsem en una creació conscient que busca l’essència de la música per superposar-hi una segona capa d’expressió artística i així acostar-la una mica a l’obra d’art total.
Elsa Álvarez Forges
Núvol