Cerca de notícies

Enquesta

Rèquiem al planeta

30/1/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/requiem-al-planeta-233164

Marc Timón estrena amb l’OSV una missa de difunts a partir de textos de Greta Thunberg

El pianista Fazil Say, l’activista Greta Thunberg, Wolfgang Amadeus Mozart i Felix Mendelssohn van rebre, als primers anys de la seva vida, l’etiqueta de nens prodigis. Say va escriure la seva primera sonata amb catorze anys, el missatge de Thunberg va fer la volta al món quan encara estava a l’institut, Mozart enlluernava l’aristocràcia europea poc després d’aprendre a caminar, i Mendelssohn componia i tocava el piano amb un mestratge excepcional per un infant.

Tots quatre personatges apareixeran a la nova proposta que l’Orquestra Simfònica del Vallès presenta al Palau de la Música Catalana dissabte 5 de febrer a dos quarts de set del vespre. El conductor Josep Gil prendrà les regnes de l’orquestra sabadellenca en un programa que inclou l’estrena absoluta de l’obra Requiem for a planet del català Marc Timón, amb textos de Greta Thunberg, les intervencions del pianista turc Fazil Say al Concert per a piano núm. 21 de Mozart i a Alla turca Jazz, i l’esplendorositat romàntica de la Simfonia núm. 3 “Escocesa” de Felix Mendelssohn.

El compositor empordanès Marc Timón reconeix a Núvol que li interessa poc la figura de Greta Thunberg. Tot i això, inclou fragments dels seus discursos a l’obra que estrenarà dissabte perquè són “frases que qualsevol persona es pot fer seves”. Requiem for a planet, encàrrec del Palau de la Música, és una peça fúnebre, com indica el seu nom. L’espectador, doncs, no ha d’esperar una obra optimista, que auguri amb esperança la resolució dels reptes mediambientals que viu la terra. “Greta Thunberg és un pretext per parlar del planeta i de la relació entre el món que acaba de nèixer, i el que fa temps que ja existeix i està corromput”, explica Timón. I és que el fet que Thunberg s’hagi fet popular de tan jove amb el seu activisme convida a analitzar el xoc entre el món adult, ple de mancances, i la mirada neta de la infantesa.

L’obra compta amb les joves veus del Cor de Petits i de Mitjans de l’Orfeó Català, dirigits per Glòria Fernández. Dividida en dues parts, la composició comença amb una advertència per part del cor: “com goseu, us estarem vigilant!”. Per evidenciar el contrast entre les generacions joves i adultes, la soprano Isabella Gaudí respon, amb el recurs de l’Sprechgesang, repetint l’advertència de manera burleta i diabòlicament, de la mateixa manera que el món adult es pren les advertències de la joventut. En alguns moments de la primera part, d’un estil marcadament contemporani, expressionista, el cor vomita o se’n riu del que diu la solista. Fins i tot, l’orquestra interpreta fora de to fragments de la partitura, per demostrar la decadència del món en què neixen aquestes noves generacions.

Timón defineix la segona part de l’obra com a “minimalista”. Més proper a l’estil musical pel qual coneixem l’empordanès, el segon fragment de la peça inclou un crescendo que desemboca a un desenllaç descafeïnat. La culminació del crescendo, igual que el destí de la humanitat, és penosa, “no crec que hi hagi cap esperança pel planeta”. Aquest pensament del compositor, d’entrada pessimista, respon a la convicció que el sistema farà que aquests nens, plens de puresa, es transformin i acabin sent part del problema.

Es tracta, sens dubte, d’una aposta singular; el públic podria esperar una obra lluminosa i alegre en comptar amb un cor de nens i basar-se en el discurs mobilitzador de Thunberg, però es trobarà amb una creació que pretén “horroritzar i mostrar les mancances de la societat”, fer veure “com arriba a fer vomitar el món adult, que es carrega el planeta i fingeix que li preocupa aquest fet”. Timón és taxatiu: “el capitalisme ho corromp tot i l’ordre establert és el que acaba triomfant”.

Jordi Cos, president de l’OSV, tanmateix, confia que l’obra ajudi que la societat sigui més conscient d’allò que li manca i s’aconsegueixi una “mobilització social més àmplia”. Seguint aquesta temàtica, al darrer cap de setmana de març el Teatre Auditori de Granollers estrenarà l’òpera infantil Greta i els Trihumans, escrita per Joan Vives i amb les veus dels cors d’Amics de la Unió.

Després d’aquesta primícia, la formació tocarà el Concert per a piano núm. 21 de W. A. Mozart amb Fazil Say com a solista. Aquesta elecció coincideix el mateix cap de setmana amb la interpretació de la mateixa obra per part de la Franz Schubert Filharmonia amb el pianista Javier Perianes. Fa uns dies parlàvem de Perianes i del Concert de Mozart en aquest article.

La composició de Say, Alla turca Jazz,precedirà la darrera obra de la vetllada. Aquesta peça versiona la cèlebre “Marxa Turca” de Mozart i es va escriure en dues adaptacions, una per a piano sol, i una per a orquestra i piano, que és la que s’interpretarà. Say hi incorpora un aire sincopat i transforma la clàssica en jazz. Després d’aquesta intervenció, l’organització promet que el turc oferirà un bis amb tints musicals del seu país de naixement.

La proposta acabarà amb la Simfonia núm. 3, “Escocesa” de Felix Mendelssohn. Aquesta obra, acolorida, però enigmàtica, es va començar a gestar quan el compositor alemany tenia 20 anys i amb prou feines havia difós les seves primeres simfonies. Mendelssohn s’havia instal·lat a Londres, on gaudia d’un gran èxit, però es delia per escapar-se a Escòcia sempre que podia, amb els seus paisatges llòbrecs i serens; uns indrets que es plasmen en la simfonia. El compositor no va estrenar l’obra fins al cap de dotze anys, cosa que fa que es tracti de la darrera obra simfònica que va estrenar en vida.

L’endemà de la seva estrena al Palau de la Música, la proposta viatjarà, amb el mateix elenc, a l’Auditori de Castelló de la Plana, al País Valencià. 

Pau Requena
Núvol