2/2/2022 |
El tenor polonès Piotr Beczała torna al Liceu aquest 3 de febrer per afegir-se a la celebració del 175è aniversari de la inauguració del Teatre amb un recital al costat de la pianista francesa Sarah Tysman. El programa combina cançons i àries d’òpera del repertori italià, francès, rus i polonès, un repertori ideal per mostrar la versatilitat i els infinits matisos d’una de les veus líriques més reconegudes del moment. El recital s’estrenarà amb la famosa òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi, en una mostra de la seva plenitud lírica en el paper de duc de Màntua, amb el qual ha aconseguit grans èxits. La breu Questa o quella exigeix al tenor flexibilitat, afinació exacta i brillantor en l’agut. El recitatiu i ària Parmi veder le lagrime suposa un veritable test per mesurar el mestratge d’un intèrpret en el fraseig verdià, de gran dificultat per la seva escriptura lligada i l’amplitud lírica. Verdi regna a la primera part del recital amb dues pàgines memorables més d’Il trovatore: la delicada Deserto sulla terra i Ah sì, ben mio.
Durant la primera part del recital també s’inclouen tres conegudes cançons de Francesco Paolo Tosti, melòdicament d’expressivitat directa, amb un estil efusiu, equilibrat i elegant: L’ultima canzone, Chi sei tu che mi parli i Ideale.
Com a mostra del seu amor pel repertori polonès, Beczała ha triat una de les obres més representatives de Stanisław Moniuszko: Straszny Dwór (La casa embruixada). Estrenada el 1865 al Teatre Wielki de Varsòvia, és considerada la més inspirada de totes les òperes poloneses del segle XIX. En aquesta òpera, de lirisme intens i alè patriòtic, destaca la bellíssima ària amb carilló del tercer acte, d’un encant melòdic irresistible.
Del repertori liederístic rus, Beczała ha seleccionat cançons de Serguei Rakhmàninov i Piotr Ilitx Txaikovski, de qui cantarà la magnífica i bellíssima ària de Lensky On, on heu anat?, de l’òpera Ievgueni Oneguin, títol que va jugar un paper important en el seu ascens internacional.
De l’òpera francesa, un repertori en el qual el famós tenor polonès mostra la seva ductilitat i un generós lirisme, tanca el programa amb tres àries extraordinàries en una atmosfera romàntica que va de la puresa de la línia, els delicats pianissimi i els aguts lluminosos d’Ah! lève-toi, soleil!, de Rómeo et Juliette de Charles Gounod, als apassionats i commovedors accents de Pourquoi me réveiller, de Werther de Jules Massenet i la bellesa captivadora de La fleur que tu m’avais jetée, de Carmen de Georges Bizet, que culmina amb un Si bemoll agut d’un efecte prodigiós.
Catclàssics