Cerca de notícies

Enquesta

Benet Casablancas torna a l'univers de Lea

24/1/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/benet-casablancas-torna-a-univers-de-lea-231503

L’OBC i Allison Cook estrenen a L’Auditori la suite per a soprano i orquestra ‘Canti ed Estasi di Lea’ de Benet Casablancas

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) estrenarà el cap de setmana vinent la suite per a soprano i orquestra Canti ed Estasi di Lea del compositor sabadellenc Benet Casablancas (1956). De bon principi, estava previst que la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) l’interpretés per primera vegada el juliol passat a L’Atlàntida de Vic, però el concert va haver d’anul·lar-se per qüestions sanitàries, i finalment l’estrena de la suite es farà a L’Auditori el dissabte 29 de gener, a les set del vespre, i el diumenge 30, a les onze del matí. Sota la direcció de Lina González-Granados, l’OBC interpretarà, també, l’obertura-fantasia Romeu i Julieta (1880) de Piotr Ilitx Txaikovski i Schéhérezade, op. 35 (1888) de Nikolai Rimski-Kórsakov.

Canti ed Estasi di Lea (2021) és una suite que parteix de l’òpera L’enigma di Lea (2021), una obra del mateix Casablancas, amb text de Rafael Argullol, que va estrenar-se el febrer de 2019 al Gran Teatre del Liceu. De fet, la mezzosoprano Allison Cook, que va encarnar el personatge principal de l’òpera, Lea, serà precisament l’encarregada d’estrenar la suite juntament amb l’OBC. “Lea és una dona que, després d’haver estat sotmesa a circumstàncies excepcionals, convertida en protagonista absoluta, deambula per l’espai i el temps, pels països i pels segles, posseïda per una passió gairebé impossible de canalitzar”, diu Argullol, fent referència a la trama de l’òpera. A Canti ed Estasi di Lea, Casablancas torna a viatjar per l’univers mític de Lea i el reelabora a nivell simfònic. Al mig de la suite, no hi falta l’ària central de l’òpera, que en aquest cas va seguida d’un epíleg orquestral.

Les altres obres del programa també tenen un caràcter força narratiu. Txaikovski va fer cas al seu amic Mili Barákirev, que liderava el Grup dels Cinc, i va dedicar una obra a Romeu i Julieta (1597), una de les grans tragèdies de William Shakespeare. A l’obertura-fantasia Romeu i Julieta, el compositor rus condensa la història dels dos enamorats en tan sols vint minuts: les batalles salvatges entre els Capuleto i els Montesco, que s’odien profundament, s’intercalen amb les demostracions explosives d’amor entre els dos amants. En comptes d’explicar musicalment la història amb pèls i senyals, Txaikovski l’essencialitza; en presenta els temes primordials —l’amor, la fúria, la tragèdia—, més que no pas els esdeveniments particulars.

Txaikovski essencialitza la història de Romeu i Julieta.
A la suite simfònica Schéhérezade, Rimski-Kórsakov recupera el món oriental i ple de colors dels relats tradicionals àrabs recollits a Les mil i una nits. L’obra s’estructura en quatre moviments, cadascun dels quals suggereix un episodi concret dels contes: de primer, la història del mar i el vaixell de Simbad; després, l’aventura del príncep Kalendar i, també, la història entre el príncep i la princesa, i, finalment, l’episodi relatiu al Festival de Bagdad. Al llarg de l’obra, Schéhérezade, la narradora dels contes, apareix representada per una melodia de violí que vessa de voluptat. 

Berta Coll i Bosch
Núvol