19/1/2022 |
El concert es podrà seguir gratuïtament en directe per streaming a través de Palau Digital.
El dimarts 25 de gener (Sala de Concerts, 20 h), torna al Palau de la Música Catalana el Quartet Casals, convidat habitual a les sales de concerts més prestigioses del món, per oferir el segon dels tres programes que inclouen les obres més representatives per a quartets de corda. El Quartet Casals, format per Vera Martínez Mehner i Abel Tomàs (violins), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomàs (violoncel) i considerat per la crítica especialitzada com una de les millors formacions a nivell internacional, va encetar el 25 de maig de 2021 (temporada 2020-21) una nova relació amb del Palau de la Música Catalana en què durant tres temporades està mostrant l’ampli espectre de la creació per a quartet de corda. Un viatge per diferents èpoques des del Classicisme, amb Haydn i amb Beethoven, i el Romanticisme representat per Mendelssohn, fins a arribar a la modernitat amb la Segona Escola de Viena i Xostakóvitx com a principals referents. La formació oferirà en aquest concert, corresponent al cicle Palau Cambra, Quartets de Franz Joseph Haydn, Ludwig van Beethoven i Dmitri Xostakóvitx. Tenint en compte la importància de l’esdeveniment, el concert s’emetrà en directe per streaming i de manera gratuïta a través de la plataforma Palau Digital (www.palaudigital.cat).
El concert començarà amb Haydn, reconegut com a “pare” del quartet per a cordes, i el seu Quartet de corda en Sol menor, op. 20, núm. 3, Hob. III:33, compost el 1772 durant l’època al servei de la cort dels Esterházy. Un període d’estabilitat en què “l’opus 20, en aquest sentit, inclou una de les composicions més expressives i contrastades en l’aspecte rítmic i tonal, sens dubte emparada per l’esperit de l’Sturm und Drang que inflama les seves simfonies coetànies i bona part de l’art i la literatura de l’època”, explica el doctor en humanitats Jacobo Zabalo al programa de mà del concert. El seguirà el Quartet núm. 16, en Fa major, op. 135 de Beethoven, compost al llarg del 1826 i darrera obra que va acabar en vida. “Una obra més breu i senzilla que altres de les que va compondre al període de maduresa, de factura sòbria i per a alguns comentaristes «haydniana», sobretot arran del moviment d’obertura”, explica Zabalo. Clourà la vetllada el Quartet núm. 9, en Mi bemoll major, op. 117 de Xostakóvitx, compost el 1964. “El compositor va experimentar amb angoixa la pressió del règim soviètic, i la va plasmar en contrast flagrant amb els encàrrecs oficials. Més modestos en instrumentació, els seus Quartets són pròdigs en missatges en clau i articulen una gamma d’afectes amplíssima”.
Catclàssics